Vi la Nueva

Vaig prometre que faria un repàs del que m'agradava més del cartell del Faraday. Com que ja he fet salat, em centraré en allò important:

Avui. Vilanova i la Geltrú. Faraday. 20.45 h. Nueva Vulcano.

Si voleu jugar sobre segur (i quedar-vos amb un regust brutal com el de l'any passat a la mateixa hora i amb crepuscle inclòs, amb els 12twelve, ) imprescindible arribar aviat i no fallar.

Pels que els conegueu, no cal dir res. Pels que no, passo ja de lo del rollo d'Aina i els altres grups de l'escena en que van participar els seus membres. Aina van significar molt, però jo em quedo amb aquests treintanyeros experimentats, potser perquè a mi em quedaven un pelet lluny llavors des d'aquí al Penedès. És injust descriure la música dels Nueva Vulcano amb "-ismes". D'acord, han estat b-coristes, però no són només això. La seva gràcia és que combinen la tensió de les especials frases de guitarra de l'Artur, la rítmica sòlida i uns arranjaments molt cuidats amb unes lletres marca de la casa. Enganxa i molt.

Al final, cançons com una casa de pagès, cançons punk rodones rodones rodones (merda, ja els he etiquetat) de les que no se'n troben. Per mi, el disc Juego entròpico (2005) és un dels millors que m'han passat per les mans últimament. El Principal Primera (2004) també és molt bo. Grans. Enormes.

Ara, a buscar el cotxe, la colla i cap al far de Vilanova.