El recull dels 23 capítols de 25 segons cada un d'aquest pes important de l'animació i els motion graphics actuals com és el David O'Reilly. La peça va ser la guanyadora de l'Ós d'Or a la Berlinale 09 com a millor curt. Expliquen la relació entre un gat i un ratolí amb estètica Lo-Fi. Pocs artificis deixant en primer terme la història.
A must.
PD. A mi em recorda molt a Tamala 2010 a punk cat in space, una altra obra a tenir en compte.
Peter Saville parlant sobre els dissenys fets per a Joy Division, OMD, New Order, The Factory i La Hacienda.
Peter Saville from Arkitip, Inc. on Vimeo.
Acreditacions gratuïtes pel Graphispag Digital 2009, fins el 20 de gener de l'any vinent, aquí.
Jo ja la tinc.
Christophe Szpajdel és un veritable especialista en logotips de grups de metall. Vegeu aquí una galeria i una entrevista cortesia de la revista Vice.
Tinc molta por.
El dissenyador Peter Saville, autor de les primeres portades de discos i posters de Factory Records i concretament per a Joy Division i New Order, estarà el 6 de juny a les 19h. al CaixaFòrum.
weworkforthem ha editat un llibre amb la seva obra
Doncs sí!
Uns fans de les sneakers o bambes com en diem per aquí, aquesta gent que se'n compra per no posar-se-les i tal, han fet una web on demanen, i on dic demanen m'hi incloc, que produeixin les Nike del Marty McFly de Regreso al Futuro 2 per al consumidor final!
!!!
Això si que s'ha de firmar!
Ara falta demanar a alguna casa de monopatins que inventin el board volador que tan molava!
Gran videoclip (com ens tenen acostumats aquests de Justice) a partir d'homenatges d'openings de programes i logos de productores dels anys 80.
A must!
Justice - DVNO
Quan les avorrides dades es transformen en una cosa bella, i et criden, i et diuen: utilitza'm.
Disfruta del diagrama interactiu aquí.
Crèdits: NY Times. Mathew Bloch, Lee Byron, Shan Carter and Amanda Cox.
La biodiversitat en les nostres carreteres està amenaçada. Per diversos motius, les lones de camions decorades amb motius gràfics i tipogràfics sembla ser que corren perill. Per l'amor de Déu!
Per aquest motiu Freitag, la marca alemanya pionera de bosses i complements confeccionats a partir de lones de camions usades, proposa una acció que de fet és un concurs: Crear una lona de camió! La que guanyi circularà durant 5 anys per Europa i se'n farà una edició limitada de bosses.
Afanyeu-vos amb les propostes abans que no sigui massa tard. Seria molt trist. Només espero que no utilitzin PVC i materials així per a fer la lona.
Aprofitant una sèrie d'entrevistes a dissenyadors gràfics britànics punters, la gent de ResonanceFM han creat graphicdesignontheradio.com, on han penjat en format stream d'àudio les d'enguany i on el proper 2008 ampliaran els espais amb entrevistes a nous creadors i discussions en profunditat.
Aquest any que ja s'acaba podem escoltar en Barnbrook, en Brody, en Michael C. Place de Build, en Poynor o en Hyland, entre d'altres. Pararem les orelles de bat a bat.
ResonanceFM és una emissora de London que va ser creada el 2002 pel (i per al) col·lectiu artístic i musical de la capital anglesa. Emet programació feta per músics, artistes i crítics que representen el que es cou allà, i que gràcies a internet podem escoltar per aquí sota els Pirineus. El que m'agrada més és que ofereixen un contingut local propi, tenint en compte a més com de les gasten per London pel que fa a arts gràfiques i demés.
Imagineu «a radio station like no other. A radio station that makes public those artworks that have no place in traditional broadcasting. A radio station that is an archive of the new, the undiscovered, the forgotten, the impossible. That is an invisible gallery, a virtual arts centre whose location is at once local, global and timeless.»
Demà de 17h. a 21h. a l'escola Elisava de Barcelona conferència de Mary Lewis, la gurú britànica del branding i packaging.
Com molt bé diu ella: «Guanya't primer l'ull, després el cor i finalment el cervell». Això mateix.
Visitant DMSTK descobreixo un lloc dedicat exclusivament al artwork -per desgràcia encara n'hi ha molt pocs- de cds, dvds, vinils tant clàssics com moderns. Un lloc on perdre's-hi i observar. Molaria que hi hagués un sample del tipus de música dels albums per poder apreciar en un major sentit la certesa dels dissenys.
w: hardFormat
El proper sistema operatiu d'Apple, el Mac OSX 10.5 aka Leopard, arribarà si no hi ha cap endarreriment aquest octubre.
Pels que sou aficionats al disseny d'interfícies gràfiques (GUI) i als sistemes de pictogrames, aquí hi ha la galeria de l'última versió en la que estan treballant, ja quasi definitiva. En la galeria hi han forces símbols dels que han creat o actualitzat a alta resolució pel nou sistema.
Per cert, es diu que l'anomenat "sistema operatiu més avançat del món" incorpora algunes solucions no massa ortodoxes sobretot a la barra del menú i el dock, concretament unes transparències i reflexos realment horrorosos. S'ha generat força discussió, a veure si els crítics aconsegueixen fer tirar enrera a l'equip de disseny d'Apple. Aquí hi ha una demo.
Entre les novetats significatives, l'eliminació dels elements virtuals de l'escriptori, que passa a convertir-se en un espai reservat al multimedia i a les aplicacions. Això serà un problema per als que "ordenen" el seu material abocant milions d'arxius a l'escriptori, oi Rai?
Us en recordeu de quan les icones medien com a màxim 32x32 px i eren d'1 bit? No?
El MNAC aireja el seu fons de cartellisme modernista. Fins ara no havien fet cap monogràfic complet d'aquesta temàtica.
'El cartell modern'
Dibuix i gravat de principis del s. XX. Steinlen, Meunier, Toulouse-Lautrec, Penfield, Casas, Riquer, Rusiñol i més.
MNAC, fins el 30 de setembre de 2007
Per a veure obra de —com diu el tòpic— quan l'art es convertí en indústria i la indústria encara era art (malgrat això també valgui avui en dia). És remarcable que el tema transversal del cartellisme modern o modernista es desplaça cap la oferta d'oci i socio-cultural de l'època, en ja disparada transformació.
Per cert, a Tolouse-Lautrec se li atribueix el cóctel "Tremblement de terre" basat en l'absenta i amb un nom derivat dels seus efectes....
Oblideu-vos dels àtoms. Almenys pel que fa als videoclips musicals la unitat mínima generatriu passa a ser una peça de joc de forma totalment oficial. Ja ho va demostrar en Gondry, però ara ho confirma en Wade Shotter de Factory Films en l'espectacular clip per al tema "Ankle injury" de Fujiya & Miyagi. Està basat ni més ni menys que en "1-2-3-4-5-6". Com!?
"Ankle injury" de Fujiya & Miyagi, dirigit per Wade Shotter
Tot seguit podeu veure el famós precedent, per si no l'heu disfrutat prou vegades o no el teniu a la videoteca personal.
"Fell in love with a girl" de White Stripes, dirigit per Michel Gondry
Pels que creuen en les casualitats, el destí, i tot això... The White Stripes i els Fujiya van estar tocant al Primavera Sound 2007 a la mateixa hora en escenaris diferents. Vides paralel·les, increïble.
Gràcies al Joel de Copyright Studio per a passar-me el video de Fujiya.
RefillSeven és una iniciativa comercial un tant peculiar. Es va demanar a 60 artistes o estudis d'arreu com ara Delta, Mode 2 o Umeric que col·laboressin en la iniciativa de decorar taules d'skate amb les seves obres. Aquestes es van tallar sobre les taules amb làser i aquest n'és el resultat. Hi han obres realment impressionants i amb un nivell de detall brutal.
Aqui teniu la galeria de les peces al Flickr
PD. Brutal la calavera "Live fast die young"!!!
Mirant el flog de l'Anna m'he recordat d'aquest cal·lígraf que em va deixar totalment blowed up! M'encanta el tractament modern i les figures que El Shaarani crea a partir de textos en àrab. A must!
