24.12.07

Ginebra rima amb tònica


Fa uns dies es va publicar en un suplement de La Vanguardia un article sobre el gin-tonic. A més d'alguns bons consells per a fer-s'ho a casa, hi apareixien les ressenyes d'algunes barres barcelonines on ens proposen aquesta beguda amb una cura especial, ja sigui utilitzant ginebres i tòniques molt concretes o bé amb l'arrodoniment personal de cada lloc, ja sigui amb la copa o jugant amb el gel i la llimona i també fugint del got de tub.

Aquí podeu llegir l'article (format pdf).
Tingueu cura...

6.12.07

Benvinguts a Salton City, CA


Salton City se'm va aparèixer un dia. Era el títol d'una cançó dels Hot Snakes. Avui aquest lloc em fascina.

Salton City no és una ciutat, ni una vila, ni un barri, ni un poble. És més aviat una «cosa», però també és un fracàs, un fracàs inmobiliari i ecològic. Una «cosa» molt gran i estranya. Aquest lloc, com no podia ser d'altra forma, està situat als USA.

Durant la dècada dels '50 es va planificar la creació d'un assentament d'uns 56km2 a la vora del Salton Sea, una mena de mar interior que es va crear a principis de segle per accident quan consecutives crescudes del riu Colorado van inundar una depressió adjacent, en un cul de sac a prop de la frontera amb Mèxic. Aquesta zona va ser designada per un grup de promotors com el nou Palm Springs i aprofitant que estava just al pati del darrera de LA havia de ser la next big thing, meca dels rics i famosos en la nord-amèrica renascuda de la post-guerra mundial, un nou somni on refugiar-se, la nova Riviera californiana envoltada de fèrtils camps. Es va començar a contruïr una extensa xarxa de carrers i enllumenat, una gran marina amb Yacht Club, i mentre per part dels inversors es va iniciar una campanya per a vendre els milers de parcel·les, Frank Sinatra i Jerry Lewis van comprar-hi terrenys.



El que fa especial aquest lloc és que es va pensar com un resort per a rics i que degut a una sèrie de desastres va acabar com una urbanització abandonada niu d'outsiders com aquest. Avui hi resideixen unes 978 persones, enmig d'un vast desert esquitxat de carrers a mig asfaltar, palmeres mortes i les construccions d'aquells que intenten que el seu somni no mori. La història d'aquest lloc s'ha forjat a base d'inundacions, huracans, vessaments incontrolats i mortandats de vida animal (s'estima que en un sol dia hi van morir 8 milions de peixos), però sobretot a base dels pobladors que havien d'aparèixer a carretades i que mai van arribar, i que han acabat fent relluïr al sol els excèntrics que hi han acabat sobrevivint. I el Salton Sea, podrit, continua evaporant-se.

Avui en dia, però, i degut a la crisi hipotecària als USA han resorgit promocions de vivendes barates en aquest decadent racó de món, i els més agosarats diuen que l'any 2010 hi viuràn ja 10.000 persones. Com són aquests romans!

Molt bona galería, i una més, de flickr.

Plagues & Pleasures on the Salton Sea
. Documental narrat per John Waters, centrat sobretot en els individus que habiten la zona.

Salton City de Hot Snakes (Automatic midnight, 2000)

Els germans de sang es separen



Les coses duren el que duren, i en aquest cas, deu anys. Malauradament i mentre esperava tornar-los a veure en directe a Barcelona —del 2005 ja fa dos anys— me n'assabento que fa uns dies que els Blood Brothers han anunciat que pleguen. Hi ha qui diu que s'han cansat de tants crits en un grup amb dos vocalistes exclusivament dedicats a liarla. En realitat el que sembla ser que ha passat és que el petit segell pel qui enregistraven ha plegat. Potser al capdavall es tractarà d'un parèntesi?

Els Brothers havien aconseguit un bon equilibri tot i no tractar-se d'un estil fàcil. Els que no els hagueu escoltat, un bon punt de partida és el Crimes (2004). Afortunadament, podem seguir disfrutant del seu talent i la seva rauxa en altres bandes paral·leles en les que estan participant els seus membres:
Head Wound City: amb el cantant espigat Jordan Blilie i en Cody Votolato guitarrista dels Blood Brothers, amb el guitarrista dels Yeah Yeah Yeahs i els màquines Justin Pearson i Gabe Serbian dels Locust. Han fet un EP amb set temes que dura deu minuts...
Jaguar Love: Hi participa l'altre cantant, en Johny Whitney, amb en Cody també, i amb en Jay Clark de Preety girls make graves.
Neon Blonde: amb en Johny Whitney i el bateria Mark Gajadhar també dels Blood Brothers.

1.12.07

Ràdio de servei


Aprofitant una sèrie d'entrevistes a dissenyadors gràfics britànics punters, la gent de ResonanceFM han creat graphicdesignontheradio.com, on han penjat en format stream d'àudio les d'enguany i on el proper 2008 ampliaran els espais amb entrevistes a nous creadors i discussions en profunditat.

Aquest any que ja s'acaba podem escoltar en Barnbrook, en Brody, en Michael C. Place de Build, en Poynor o en Hyland, entre d'altres. Pararem les orelles de bat a bat.

ResonanceFM és una emissora de London que va ser creada el 2002 pel (i per al) col·lectiu artístic i musical de la capital anglesa. Emet programació feta per músics, artistes i crítics que representen el que es cou allà, i que gràcies a internet podem escoltar per aquí sota els Pirineus. El que m'agrada més és que ofereixen un contingut local propi, tenint en compte a més com de les gasten per London pel que fa a arts gràfiques i demés.

Imagineu «a radio station like no other. A radio station that makes public those artworks that have no place in traditional broadcasting. A radio station that is an archive of the new, the undiscovered, the forgotten, the impossible. That is an invisible gallery, a virtual arts centre whose location is at once local, global and timeless.»