Polysics - I my me mine!

Com estan aquests japos..
IMYMEMINE IMYMEMINE IMYMEMINE IMYMEEEEEE

polysicsweb

Un petit remember

Aquest divendres toca Soulwax+2manydj's+special guest al Razz. 15€

I pel què em van dir el Special Guest seràn els WHOMADEWHO!
festival.

see you there!

Let's go party!

Nenes, no us puc dir massa perquè no en tinc molta idea.
Avui al Cim (restaurant que està dalt del turonet de st. Pau) em tindreu amenitzant la nit amb l'estil que em caracteritza.
[edit] Al final crec que serem 4 dj's. La cosa comença a les 23h amb el dj de funhouse, després un tal Albert, jo mateix i un tal Oriol. Venga venga que me lo quitan de las manos [/edit]
Després de disfrutar ahir com un babau al festival vilanoví MS-20 amb yes robot, dj 2d2 i Le Hammond Inferno -quina sessió déu meu!!!- la cosa pinta molt animada avui, encara que ves a saber si serem més de 4.

;)

;)

Electronic Labyrinth THX 1138 4EB de George Lucas

El curt d'estudiant en què es va basar GL per fer la peli del mateix nom. Chequirao'
Electronic Labyrinth THX 1138 4EB de 1967.




via Bello Púbico

Hurt

Nine Inch Nails i Johnny Cash. La original i la reinterpretació. Cada una més intimista.
Els visuals del directe de NIN els va fer el videoartista Bill Viola (web). Un video d'apropiació en què seqüències d'imatges es dónen pas una darrere l'altra envoltant la cançó i el seu significat. La posada en escena està molt aconseguida.
Per l'altra banda el videoclip de Johnny Cash (que d'aqui res estrenen peli sobre ell) el va dirigir impecablement el realitzador Mark Romanek. Aquest video mostra la vida passada de Cash que sembla estar feta expressament per il·lustrar aquesta cançó. Cash va morir només uns mesos més tard. Gallina de piel.

NIN - Hurt (live)


Johnny Cash - Hurt


I això és el que va dir Trent Reznor:
“Escribí Hurt en un día. Lo más extraño es que cuando la escribí no tenía ni idea de lo que me esperaba. Usé la metáfora de la droga pero no era un yonki, luego me convertí en uno, o sea que fue una especie de premonición. Rick Rubin, que es amigo mío, me llamó y me preguntó: "¿Te importaría que Johnny Cash versionase Hurt?" Yo dije, "por supuesto que no". Pensé que era una idea interesante. También leí un boceto de lo que iban a hacer con el vídeo porque Mark Romanek, el que lo dirigió, es también amigo mío. En un momento dado me preguntó que si quería salir en el vídeo. Yo iba a estar en el Museo Johnny Cash barriendo o haciendo algo y Johnny Deep iba a salir también pero al final no se hizo así.
Un tiempo después cuando salió el cd y lo escuché me sentí como observando a otro haciéndoselo con mi novia. Era mi canción, salida de mis vísceras y de mi cabeza y ahi estaban, mis palabras con esa enorme voz. Solamente la escuché una vez. Entonces salió el vídeo, lo vi a primera hora de la mañana y se hizo el final del día. Se me saltaron las lágrimas. No podía creer el impacto emocional que tenía y Johnny Cash haciéndome ver el sentido de la versión. Pero fue mucho más que eso. En ese momento, la fuerza y la belleza de la música me impactó de una forma profunda. Estaba en un punto en mi vida en el que estaba realmente inseguro si yo era bueno o si tenía algo que decir.

La canción salió de un rincón muy feo y oscuro de mi mente y entonces, unos años después, un icono de un mundo completamente diferente toma la canción y se introduce en ella de modo que me parece más poderosa que mi propia versión. Luego alguien hace esta pequeña obra de arte visual que muestra esa fuerza de una manera perfecta. Y vino en una época muy insegura y lo sentí como un abrazo de Dios.
Los vídeos musicales podían haber sido una forma de expresión artística interesante, pero la MTV lo ha reducido a una fórmula comercial y parecían muertos como una forma de arte. Entonces ver lo que hicieron con Hurt fue revelador. Nunca conocí a Cash, ni siquiera hablé nunca con él, pero estoy orgulloso de haber estado implicado.”

Desde Chasing earth

Primavera Sound. Corre corre..

Va va va. Que avui és l'ultim dia per l'abono baratet. Qui s'apunta? eh? que em digui argo i si de cas pillem l'abono i eso..
pq sinó ja veig que no hi aniré.. [edito]= ara ja val 105 €, fins l'1 d'abril.

A més ja hi ha el cartell. Aqui uns quants que em molaria veure:

> Dinosaur Jr. > DJ Rush > Ellen Allien > Erol Alkan > Ferenc > Flaming Lips > Joris Voorn > Justice > La Buena Vida

> Marko Nastic > Mogwai > Motörhead > Rex The Dog > Shellac > Sleater-Kinney > The MFA > Yeah Yeah Yeahs > Yo La Tengo

Sinergia_Lab. Cultura visual en directe

Un colega de la uni és un dels organitzadors de Sinergia Lab, un espai on artistes visuals, il·lustradors, pintors, realitzadors de video, etc. i músics confluèixen per explicar i ensenyar el què estan fent, creant obres en directe, etc. tot això mentres et prens unes cervesetes amb els amics.

Chaise Lounge (diputació 206), és un espai físic ubicat al centre de Barcelona. On SINERGIA* du a terme una programació nutrida per workshops_música de laboratori_visuals_performances_conferències i documentals, cada dissabte de 19:00 a 23:00h.

Una programació, que de manera setmanal, organitzada en franges temàtiques, pretén estructurar, de la millor manera possible, una gran quantitat de treballs_obres_experiències i accions que sorgeixen a l'ombra dels circuïts més convencionals.



A veure si ens hi passem algun dia home! Tant pel cantó espectador, com el de artistilla (eh edu? i jordi? i..)

Comptes pendents

Si.. eren pels voltants de Febrer de 2004 i al tornar del viatge que vam fer a Paris em vaig quedar a la meitat del 6è o 7è carret amb les fotos de l'última nit/dia. Unes fotografíes que es quedarien en l'oblit absolut fins que el qui acabés el carret, en aquest cas el meu germà, no les anés a revelar. I ho va fer, però ja no vaig dur les fotos porahí, en endavant "Bilwi", perquè la resta de la colla i els implicats en el viatge les veiéssin. O sigui que fent una labor de recuperació de material he escanejat aquestes fotos i les he pujat a Les fotos perdudes del viatge a Paris.

Nens, no me se alteren..

Gàcies a la Marta m'assabento que un altre cop...

Chimo Bayo, el rey de la escena techno valenciana de los 90, será el protagonista de la fiesta de presentación del F.E.A Festival.



El viernes 17 de febrero, a partir de las 21.30 de la noche y hasta altas horas de la madrugada, se celebrará en la Sala Les Basses la fiesta presentación del F.E.A Festival. Como cabeza de cartel, todo un mito de la llamada 'ruta del bakalao' valenciana, Chimo Bayo. El autor del himno de los 90 'Esta Sí, Esta No' estará actuando junto a Punk in The Atic, Eyaculación Post Mortem, The Raros, Easy Snap, Drugstore Jetas y MNSXY Dj. Un suculento aperitivo para ir abriendo boca ante la próxima celebración de uno de los mejores (y más divertidos) festivales de la ciudad. Este año, el F.E.A. Festival se celebrará en Les Basses el viernes 17 y el sábado 18 de marzo. Ah, y ya han dado a conocer el cartel: Welle:Erdball, West End Girls, S.P.O.C.K, The Movidas, La Prohibida, Que Out, Tarántula, Crew Balance, Mendetz, Ultraplayback, Padreisla, El Gran Puzzle Cózmico, John F.Kalashnikov, The Corridas y Pantano Pop.


Más info: FEA Festival

Què? hi anem no? jo ho tindré xungo, l'endemà pel matí tinc un workshop.. però no m'el puc perdre 2 cops!
i el dissabte The Movidas si ho he vist bé.. Finde rodó no?

2shifted are back! Motherf***er!

Doncs sí! Aquest divendres hi tornem! Al lloc habitual a la hora habitual.
Aqui teniu el video-flyer (ara ha d'anar bé, crec. Això sí, actualitzeu el quicktime si no veieu res. Aqui)

Teorema del Salari d'en Dilbert

Debatint en què si un sou en una agència de comunicació i publicitat estava bé o no ha sorgit aquest teorema d'en Dilbert sobre els salaris dels Ingeniers/Científics (i afegiriem tècnics) que mai poden ser més elevats que el dels comerciants i executius perquè:

Los Ingenieros y los Científicos, nunca pueden ganar tanto
como los Ejecutivos y los Comerciantes.
Esto se demuestra matemáticamente a partir de los siguientes dos
postulados que son del dominio popular:

Postulado No. 1: el Conocimiento es Poder.
Postulado No. 2: el Tiempo es Dinero.

Todos conocemos el siguiente principio de la física:
- Potencia (Poder) es = Trabajo/Tiempo

- Pero considerando que Conocimiento es = Poder, tenemos que:
Conocimiento es = Trabajo/Tiempo

- Y como Tiempo es = Dinero, tenemos que:
Conocimiento es = Trabajo /Dinero

Ahora, si en ésta ecuación, despejamos la variable "Dinero"
obtenemos que:
- Dinero es = Trabajo/Conocimiento

- Así se demuestra que, cuando Conocimiento se aproxima a cero (0),
el dinero tiende al infinito, independientemente de la cantidad de
trabajo realizado.

Con lo que queda demostrado que:
CUANTO MENOS SEPAS; MAS GANARAS

Nota: Si no has entendido la demostración de este teorema, no
te preocupes, seguramente estarás gozando de un jugoso sueldo.


i així va el món.
Ja de pas us recomano que us passegeu per la web d'en Dilbert i us llegiu es seves tires. Totalment genials.
Aquesta en concret al Molina li farà molta gràcia, jeje.

Doncs això..

Ara si teniu l'skype podrem fer alguna que altra xerrada!

Ninotets

Tothom té o ha tingut algún cop a la seva vida algún ninotet que l'ha acompanyat a la seva habitació, al seu lloc de treball o a l'habitació del ordinador (en el cas que no tinguis l'ordinador a la teva habitació, com és el meu cas).

I aquests són els 2 nous companys que tinc, directes desde Japó, que em va regalar l'Odile.
Vigilaràn que no em passi res i si apareix algun Godzilla o algun altre monstre gegant per la meva habitació ells em defensaràn. Un és el conegudíssim ULTRAMAN! La va encertar tant portant-me'l! jeje i el de l'esquerra és l'Eviltiga, un personatge dels dolents, però com que està sota les meves ordres.. ^_^



Toma post friki..

The editors

Avui no estic massa per escriure o sigui que copio i enganxo via leCoolMagazine.
Els he descobert fa poquet i m'han agradat bastant. Almenys es mereixen una bona escoltada.

The Editors
Todos los conciertos en Inglaterra: SOLD OUT. Y también en París y también en Amsterdam. Tenemos suerte que aquí en super-Barcelona nos toca un martes y que nuestra gente es muy perra para salir... Así podremos ver a Editors muy de cerquita, nada más para llenar el mundo de envidia (sana, of course). Nunca me gustó comparar grupos, pero como me gustan mucho los dos, os digo ya sin cortarme... Me gusta pensar en los Editors como si Bloc Party fuera más siniestrillo. Son comos los chicos sentados en el fondo de la clase, que no molestan a nadie y dibujan esqueletos en la mesa y se saben todo lo de biología. Ellos intentaron aparcar en el universo indie pero su música les catapultó a las listas. Qué listos.

Vale, per complir el cupo de trendy afegeixo com a grups d'ara modernosos i (oh!) tots d'anglaterra que s'han d'escoltar un cop (no us dic que més. Ho deixo a critèri vostre.. em sembla que em faré un recopilatòri amb els temes que valen la pena de cada un) i que no han tingut ressenya pròpia. I són: Test Icicles, The killers, Bloc Party i Whomadewho, encara que aquests últims no sé si són anglesos però és igual.