The Life Aquatic With Steve Zissou
Em sembla que enacara no he parlat de cine al blog. Ja és hora de canviar-ho. L'altre dia vaig veure aquesta pel·lícula d'en Wes Anderson (The Royal Tennenbaums, La academia Rushmore).
The Life Aquatic With Steve Zissou comença quan el oceanògraf (a lo Custeau) Steve Zissou (Bill Murray en estat de gràcia després de la seva recuperació a Lost in Translation i perquè no dir-ho un dels meus actors prefes després de fer els Caçafantasmes i Atrapat en el temps), enmig del rodatge del seu últim documental, perd el seu millor amic a mans d'una bèstia encara mai vista: el tiburó-jaguar. NIngú s'el creu ja que la seva carrera està en hores baixes, però ell s'encaparra en fer-se a la mar amb la seva tripulació, trobar l'animal i dinamitarlo a la memòria del seu amic. Tot això acompanyat de la seva musa (Angelica Huston), una periodista (Cate Blanchett) i un home que potser és fill seu (Owen Wilson).
La peli té moments molt bons, l'humor de Wes Anderson a vegades és difícil però a mi m'agrada i juntament amb l'estil d'en Bill Murray trobo que fa una combinació prou bona. Un altre dels detalls de la peli és la direcció artística, tot molt currat, fins i tot les animacions imaginatives de tot el fons marí, inventat, en stop motion d'en Henry Selick, el de Pesadilla antes de navidad. De fet tot està molt bé, els actors secundaris ho broden, per exemple Willem Dafoe, o Seu Jorge que ens acompanya tota la peli tocant versions de David Bowie a ritme de Bossa Nova.
I és aqui on canviem de tema i començo a parlar de la Banda Sonora, imprescindible. Tots els temes molt ben trobats i molt ben escollits. Les versions en bossa nova són genials i enganxen perfectament amb el film. També hi ha cançons del Iggy and the stooges, del David Bowie originals, Devo, fins i tot un Paco de Lucía i les expressament creades per a l'ocasió que tampoc tenen pèrdua.
TRAILER
Apa, ja tenen un cap de setmana ocupat.
4 comentaris:
... i al final de la peli, quan van amb el submarino tots, el que sona de fons es Staralfur de Sigur Ros...
posiiiii :) momentazo! jeje
tio, com et pot haver agradat aquest bodrio de peli? Jo la vaig trobar particularment horrible, i aixo que la vaig veure en versió original (per tant, res de culpa dels doblatjes ni coses d'aquestes). Lenta, humor insoportable, el Bill Murray en estat pur (no m'agrada gens aquest actor [tot i que a Lost in translation ho fa molt bé perquè el paper del prota li escau de maravella]), i una historia una mica forçada. En fi, que jo particularment no us la recomano gens!
bueno noi, pagustos colores! les pelis d'aquest home (el director) són una mica difícils (el seu humor no és gens fàcil, la veritat) però a mi és un dels tipus d'humor que m'agrada més. I d'història forçada res, que l'argument no sigui normal no vol dir que s'hagi forçat, de fet és una successió de situacions a cada una més surreals i per mi que m'agraden les situacions absurdes, ho broden. Vale que pot ser que hi hagin moments lents, però tota peli en té. A més cal afegir que les pelis del Anderson sempre giren a partir de la paternitat irresponsable, algo a tenir en compte. I per cert.. el Bill Murray és un puto geni! mira que ya no te ajunto! Atrapat en el temps és la seva millor peli i no em canso de veure-la una i una altra vegada.
Publica un comentari a l'entrada