Alexander Robotnick és Maurizio Dami, un productor de música electrònica dels 80 que no ha parat mai d'estar dins del circuit musical i de l'òrbita artística. Avui més viu que mai (ve molt sovint per aquí) aquest home sorprèn cada vegada (només cal que us digui que amb els 50 i pico anys que deu tenir ens el vam trobar punxant sense samarreta i amb el cigarro a la boca).
Aquest vídeo és del directe d'un dels seus temes més coneguts: problèmes d'amour.
The Presets treuen nou disc aviat, Apocalypso, i per avançar-nos cosetes fa unes setmanes van treure el videoclip pel pròxim single que sortirà el 9 de Juny This boy's in love.
El dissenyador Peter Saville, autor de les primeres portades de discos i posters de Factory Records i concretament per a Joy Division i New Order, estarà el 6 de juny a les 19h. al CaixaFòrum.
weworkforthem ha editat un llibre amb la seva obra
Aquest és un senyor que fa fotos i aquest és un senyor que té un nom, i el té gràcies a això o això. Poca cosa, oi? Es pot dir que amb la seva feina retratant a llegendes del hardcore, l'skate i el hip-hop ha contribuït a la creació de veritables icones del segle XX, el putu amo vaja. I tampoc amaga la seva posició ideològica i d'ètica del treball.
L'any passat va publicar «Keep your eyes open», un àlbum amb les imatges que va fer amb —no pas de— els Fugazi (el poseu a la llista de regals, gràcies), i ara està exhibint en vàries ciutats —entre les quals no es compta BCN— un altre paquet d'imatges retrospectives sota el títol «Fuck you». D'acord Glen, si tu ho dius ens fotrem, i a més de gust.
Ara, a més, ha col·laborat amb Obey Giant, a qui ha cedit les imatges per a fer unes reproduccions que van volar en minuts, se'n poden trobar a eBay.
Retratat: Tony Alva, skater
Nota: Resulta que (ja ho sabreu si heu mirat el primer enllaç imprecindible d'aquest article) va disparar la imatge de portada del «It takes a nation of millions to hold us back» dels mítics Public Enemy. Donçs ells també es passaran pel Primavera Sound 2008, i a sobre hi seran per recordar exclusivament aquest àlbum, mola.
Seguint la pista als Dead boys, tot seguint la pista dels Pagans, m'he topat amb unes sèries del fotògraf Brad Elterman que capturen moments d'algunes icones culturals americanes dels '70 i '80. Resulta que coetani de molts d'ells i fotut en la moguda angelina com ells, el noi va esdevenir un jove Paparazzo que va poder inmortalitzar amb la seva particular visió algunes escenes de la seva vida (festes) i miracles.
Com resa en un reclam del seu web: «Décades de fotografia». Tal cual.
Mark Mothersbaugh de Devo (1978).
Estarà present al Primavera Sound 2008.
Doncs NIN continua amb la filosofia de regalar el disc sota creative commons abans de treure'l en versió més o menys de col·leccionista (treuràn vinil i album pel juliol). A més et deixen escollir format i t'inviten a que remixis els temes!
Thumbs up per NIN!
A veure què tal el disc!
Doncs sí!
Uns fans de les sneakers o bambes com en diem per aquí, aquesta gent que se'n compra per no posar-se-les i tal, han fet una web on demanen, i on dic demanen m'hi incloc, que produeixin les Nike del Marty McFly de Regreso al Futuro 2 per al consumidor final!
!!!
Això si que s'ha de firmar!
Ara falta demanar a alguna casa de monopatins que inventin el board volador que tan molava!
Després de varis delays per fi s'estrenarà el documental sobre Soulwax-2manydj's al festival belga Docville. Un recorregut a la trajectòria dels germans Dewaele amb o sense la seva banda: Part of the weekend never dies.
Com haguessin fet Tron si els ordinadors encara no estiguessin a punt per la producció de pelis? I sobretot, on estaríem ara (els dissenyadors sobretot) si no s'hagués fet per la peli el que seria l'embrió del Photoshop?
Tron à la Analogique
Aquest post el dedico a tots els indignats, com jo, per l'anunci de Telefónica fent servir de manera gratuïta i sense cap mena de gràcia un vídeo que corre pel youtube (ara tot ve del youtube) d'unes mans fent la lletra de la cançó Faster, better, harder, stronger dels Daft Punk.
Les coses es fan així.
I no m'he posat amb la musiqueta perquè es mereix un post apart.
Toma anellaco!
La Björk (biooooooooorc) en si és rareta, ja sabem tots lo estrafolaria que pot arribar a ser, o empalagosa, però si d'una cosa no la podem criticar és de saber envoltar-se de grans profesionals del disseny, l'animació i la realització tant pels seus dirèctes com pels seus videoclips (Chris Cunnungham, Michel Gondry per dir-ne alguns) i demà n'estrena un, pel tema Wanderlust, i aquesta és la pinta que fa:
Promet molt. Falta veure'l en moviment per poguer apreciar els detalls, que espero que n'hi hagin i molts, en aquesta producció. A més a la première es projectarà en 3D i això encara el fa més interessant.
Els encarregats de realitzar-lo són els Encyclopedia Pictura.
vist a computer love
Strike fallout: Una guia completa sobre com les teves sèries preferides de TV americanes van aconseguint tirar endavant i van entrant altra vegada en fase de producció o emissió.
Es va actualitzant amb informació fresca segons la situació canvia.
Gran videoclip (com ens tenen acostumats aquests de Justice) a partir d'homenatges d'openings de programes i logos de productores dels anys 80.
A must!
Justice - DVNO
Quan les avorrides dades es transformen en una cosa bella, i et criden, i et diuen: utilitza'm.
Disfruta del diagrama interactiu aquí.
Crèdits: NY Times. Mathew Bloch, Lee Byron, Shan Carter and Amanda Cox.
Fa un parell d'anys vaig veure un video sobre les costums a l'hora de menjar sushi. L'havia trobat seguint algun article que el recomanava dient que aclaria definitivament els falsos mites sobre la cuina japonesa. La veritat és que em vaig quedar ben parat fins que em vaig adonar que era en to irònic, o potser no, però en tot cas et deixava ben desconcertat. Seria veritat que el sushi es menja amb les mans sucant-lo en la salsa de soja? i a més, del revés? (o del dret segons com es miri, es clar).
El cas es que avui estava arxivant l'adreça d'un restaurant japonès que el Rai em va comentar que si un dia estava als voltants del carrer Princesa m'hi podia deixar caure, i quan casualment he entrat al seu web, donçs bé, allà hi havia la imatge de sota. Horror! En general els occidentals mengem el sushi malament (o és això, o es tracta de la típica conspiració d'en Logan).
Aquest divendres torna l'edició del festival més underground vilanoví, l'MS20. Fa 2 anys hi vam poder assistir en una nit de carnaval ben diferent. SynthPop, electro i moltes ganes de gaudir es van ajuntar aquell any. L'edició de l'any passat també va ser prou sonada portant a un Chimo Bayo ressorgit dels inferns com a artista convidat.
Parlem doncs del què serà l'edició d'enguany. El cap de cartell no us sonarà a gaires. No us extranyeu, és ben normal ja que és un xaval de només 20 anyets que la discogràfica Ekler'o'shock (duta pels mateixos Daft Punk) ha fitxat després de sentir un tema al seu mySpace. En només pocs mesos aquest reciclat dj de hip hop va sacsejar tota la blogosfera i tots els medis especialitzats en música electrònica. Amb referents com Daft Punk, Jacques Lu Cont i els Rythmes Digitales, les clàssiques de Michael Jackson, el Jean-Michel Jarre més fluorescent i més recentment artistes com Chroméo, Justice o Digitalism crea un estil de música futurista però anclat també en els 80s i la seva visió del futur. Com veieu passa per tots els pals, podriem dir però que és l'artista "standard" que havia de sortir de la ja llarga llista d'artistes de l'escola francesa. Un imperdible, amb temes com Paste Back o Master Level que han posat les pistes de ball de mig món del revés (nosaltres inclosos!).
Els altres artistes que tocaràn seràn els Featurecast, productor i dj que s'ha fet famós per la quantitat de bootlegs que ha tret i per l'aparició d'un mix seu a un anunci de l'iPod, Ulterior, una banda anglesa que té influències de Suicide, Jesus And Mary Chain i Are Weapons obtenint una banda fosca i molt agressiva i per últim el dj vilanoví Format c: que ja hem pogut escoltar molts cops aqui a la Moderna.
Acompanyaràn als visuals els ASCII BIT com sempre.
+ info al myspace de MS20
18€ + consumició. Entrades anticipades i aforament limitat.
Ens mudem a la platja?
Hi vaig poder jugar l'altre dia a casa del Jordi i ja us puc dir que feia anys (vale, tampoc sóc un gamer habitual) que no em divertia tant en un joc.
Quan tornem a quedar??
