Dissabte 20 de nou a la Moderna!
Acceptem peticions de samarretes! Si no en teniu aviseu-nos a cabina, les demanarem i quan les tinguem ens posarem en contacte amb vosaltres!
Si ja les teniue demanades les durem per vosaltres!
Fins demà!
Facto Delafé y Las Flores Azules presenten avui nou disc sortit fa 2 dies a les 20:00h a la sala Castelló (Av. Francesc Cambó, 36) de Barcelona. Gratis si compreu el nou disc "...VS La Luz de la Mañana.
Aqui podeu veure més informació i escoltar algun tema del nou album
Que sí, que sí, que bien, que me encanta escucharte.
Aquest dissabte a la estimada (però ultimament oblidada) Sala Apolo el Dj i productor alemany Hell, dels nostres amors, ens portarà una sessió de les que ens farà gaudir i és que l'ocasió s'ho val: cel·lebra el 10è aniversari del seu segell ja emblemàtic International Dj Gigolos.
Llarga vida a Hell!
I ja hi tornem a ser, de nou tenim nous capítols de les nostres series preferides de la TV americana i anglesa. Sí, Heroes ja ha començat (i no ha parat si comptem els còmics i els videos que han anat penjant tant a youtube com a les corresponents webs com la de Yamagato Fellowship..), Prison Break ja va pel segon capítol de la tercera temporada i al final tenim la nostra estimada IT crowd que ja va pel penúltim capítol (5 de 6) de la segona temporada. Ja hi tornem a ser i jo m'havia de posar al dia amb 24 i Dexter i Galactica...
Qui mira la tele pública avui en dia?
Ja tinc les samarretes que faltaven de 2shifted. Els que les teníeu demanades feu-nos un truc i quedem per passar-les. Només hi han 10L i 4 XL de tio. Als inicis de l'Octubre tornarem a fer una comanda o sigui que si no teniu samarreta i en voleu no dubteu en demanar-la per aqui.
Ah, només en negre.
Ara que avui (als EUA) torna Prison Break amb la seva tercera temporada i mentre —gràcies entre d'altres coses a que ha tornat Asia Team— acabo de veure la sisena de 24, la mare de totes les sèries d'acció, toca furgar en la història de les sitcoms britàniques. La BBC en va publicar una llista amb un ranking, confeccionat mitjançant una votació oberta a tothom. Hi ha penjat el top ten i el top 100, a més d'un A-to-Z amb informació.
Trivia musical: ja que va de sèries i de 24, hi ha un tema dedicat a en Jack Bauer en el disc Speaker stack commandments d'Earl Zinger. És la pista 15: Zinger's fitness video. Earl Zinger (bio) (entrevista) va tocar al BAM fa un parell o tres d'anys, si no recordo malament. És un artista molt interessant, tipus MC de dancehall a vegades a lo crooner, realment imprevisible, eclèctic i molt groovy. Ha fet coses des de fa molt anys, i últimament ha col·laborat amb Koop o Jazzanova. Recomanat.
Uns chilenos molones, los Compiuters.
Per cert, cap de setmana apretadet a BCN: Mecal, Festival Àsia, tallers oberts a gràcia, si no heu passat pel MNAC ja toca abans que s'acabi l'expo sobre el cartell modern, festival per ballar al Fòrum (si, un altre), i em sembla que em deixo coses.
Ja arriba el primer cap de setmana després de la FM de Vila (per cert gràcies a tots els que vau venir al concert de mendetz+standard+2shifted a donar el vostre suport!!) i com cada Setembre tot està mort així que aqui van unes recomanacions per aquest cap de setmana:
Avui divendres 7 Luomo LIVE al Lolita a partir de les 2:30h. Un imprescindible del dub house, ritmes trencats, inusuals i sobretot sensuals que ens va captar l'atenció amb aquell Vocalcity i el següent The Present Lover, ens va estranyar al escoltar per primer cop aquell tema tant nyonyo (oi Mario?) com Tessio fins a deixar-nos-hi entrar, ballar, cantar i sentir fins poguer proclamar-lo com un d'aquells temes que ens acompanyaran tota la vida.
Per saber com és i què fa us deixo amb una entrevista que em vaig topar d'ell fa molt i molt de temps. Luomo, para la mente y el alma, suggerent com a mínim.
Per cert, aquest any ha tret disc: Paper Tigers.
A més, a una altra sala del Razz avui també hi toquen els The Glimmers aka The Glimmer twins, una parella de djs que porten més de 2 decades puntxant i remesclant temes de ball de qualsevol estil. Precursors dels famosos 2 many dj's o els Optimo.
I demà dissabte a St. Boi fan el festival Altaveu i entre la seva programació hi ha un escenari dedicat a noves bandes i grups emergents de tota mena d’estils que resideixen als Països Catalans. Aquest any tenim un grup de rock que es diu Lilith i que ha actuat amb Deep Purple, Black Baudelaire amb hip-hop mestís i a Facto Delafé y las Flores Azules com a grup convidat amb el seu pop-hop o hip-pop tant personal i proper. Ah! i gratis. A partir de les 12 de la nit.
Una de les coses que més fan ballar el cap a l'estranger és la propina. Cal saber sempre si en un local algun espavilat ens està enredant o bé si estem sent prou justos amb els cambrers tan atents que no tenen recollit en el seu sou el concepte del service.
Una pàgina especialitzada en recursos per a viatgers ha fet una guia mundial de la propina.
Descarrega-te-la aquí.
El proper sistema operatiu d'Apple, el Mac OSX 10.5 aka Leopard, arribarà si no hi ha cap endarreriment aquest octubre.
Pels que sou aficionats al disseny d'interfícies gràfiques (GUI) i als sistemes de pictogrames, aquí hi ha la galeria de l'última versió en la que estan treballant, ja quasi definitiva. En la galeria hi han forces símbols dels que han creat o actualitzat a alta resolució pel nou sistema.
Per cert, es diu que l'anomenat "sistema operatiu més avançat del món" incorpora algunes solucions no massa ortodoxes sobretot a la barra del menú i el dock, concretament unes transparències i reflexos realment horrorosos. S'ha generat força discussió, a veure si els crítics aconsegueixen fer tirar enrera a l'equip de disseny d'Apple. Aquí hi ha una demo.
Entre les novetats significatives, l'eliminació dels elements virtuals de l'escriptori, que passa a convertir-se en un espai reservat al multimedia i a les aplicacions. Això serà un problema per als que "ordenen" el seu material abocant milions d'arxius a l'escriptori, oi Rai?
Us en recordeu de quan les icones medien com a màxim 32x32 px i eren d'1 bit? No?
Doncs aqui les tenim!
Ben aviat la nova samarreta dels 2shifted!
La podreu aconseguir en les nostres sessions o demanant-les per aqui!
Edició limitada a 28 existències!
2sh.
PD.
Perdoneu la falta d'update. Les vacances i tal.
;)
Aquest videoclip està realitzat en una sola presa, del tirón, i fa analògic tots aquells recursos digitals d'avui en dia. A must!
Zattoo TV és una aplicació que et permet veure la tele en el teu ordinador ben fàcilment mitjançant tecnologia p2p (IPTV P2P). L'únic handicap de moment és que els canals els van afegint ells i ho fan realment a poc a poc, però ja tenim la sexta, cuatro, tve, tv2, telecinco, teledeporte i algunes d'internacionals. A més la qualitat no està gens malament.
FLVR, un add-on pel Safari per a guardar i arxivar localment els videos en format flash que ens anem ensopegant pel www. Mac OSX, es clar.
Vist a Mac News Online.
Per a complementar el VideoDownloader, add-on per Firefox.
El MNAC aireja el seu fons de cartellisme modernista. Fins ara no havien fet cap monogràfic complet d'aquesta temàtica.
'El cartell modern'
Dibuix i gravat de principis del s. XX. Steinlen, Meunier, Toulouse-Lautrec, Penfield, Casas, Riquer, Rusiñol i més.
MNAC, fins el 30 de setembre de 2007
Per a veure obra de —com diu el tòpic— quan l'art es convertí en indústria i la indústria encara era art (malgrat això també valgui avui en dia). És remarcable que el tema transversal del cartellisme modern o modernista es desplaça cap la oferta d'oci i socio-cultural de l'època, en ja disparada transformació.
Per cert, a Tolouse-Lautrec se li atribueix el cóctel "Tremblement de terre" basat en l'absenta i amb un nom derivat dels seus efectes....
En les últimes setmanes han aparegut a algunes parets de la Vila de Gràcia unes subtils intervencions, creades a partir de generar contraformes de caràcters amb una variació lleu de to. Aquestes àrees, irregulars i toscament definides, creen paraules aparentment soltes i sense connexió. Les accions estan localitzades en carrers diferents.
M'ha agradat que es mimetizen molt amb l'entorn tot creant un joc curiós, ja que fins la tercera vegada que hi he passat per davant i he agafat una mica de perspectiva no ho he vist, tot i que si que m'havia fixat abans en aquells estranys pedaços de colors. A les imatges pot semblar evident, però us asseguro que passen força desapercebudes.
Em pregunto si hi ha una seqüència lògica que permeti desxifrar algun missatge global, més enllà de les accions particulars.
Si en trobeu més, si sabeu qui n'és el responsable o bé si desxifreu quin és l'objectiu, feu-ho saber.
Torrent de l'Olla cruïlla amb Tordera
Carrer Penedès, prop de la Plaça de la Vila de Gràcia (altrament Rius i Taulet)
Aquesta edició del Faraday ja és història. Faré una mica de balanç -meu i particular- i segurament discutible. Si hi vau ser, opineu.
Vaig disfrutar: Jens Lekman, Nueva VulcanoAlgunes preguntes a l'aire:
Va estar més que bé: Sr. Chinarro
Prou interessant: The new puritans, I got you on tape, Neils Children, Hidrogenesse
Marcianada interessant: Carla Bozulich
Em van deixar fred: Los Carradine
Decepció sonada: The teenagers
Em vaig perdre i crec que me n'hauria de penedir: Sunny day sets fire
Em vaig perdre: Luke Haines, Ladybug transistor, Evripidis...
No sonava bé: Don te cuchillo
No ho vaig entendre (el Faraday no és una boda): Girls spin the hits dj's
The new puritans van tocar quatre o cinc temes, es van picar amb la gent?
The teenagers deuen tenir algun padrí, no? Lamentablement per a ells no arribarán ni a broma.
Amb què es depilarà aquelles cames tan llargues el teclista d'Hidrogenesse?
Perquè en Jens es fa acompanyar per una banda exclusivament de noies? (a excepció del dj).
Vaig prometre que faria un repàs del que m'agradava més del cartell del Faraday. Com que ja he fet salat, em centraré en allò important:
Avui. Vilanova i la Geltrú. Faraday. 20.45 h. Nueva Vulcano.
Si voleu jugar sobre segur (i quedar-vos amb un regust brutal com el de l'any passat a la mateixa hora i amb crepuscle inclòs, amb els 12twelve, ) imprescindible arribar aviat i no fallar.
Pels que els conegueu, no cal dir res. Pels que no, passo ja de lo del rollo d'Aina i els altres grups de l'escena en que van participar els seus membres. Aina van significar molt, però jo em quedo amb aquests treintanyeros experimentats, potser perquè a mi em quedaven un pelet lluny llavors des d'aquí al Penedès. És injust descriure la música dels Nueva Vulcano amb "-ismes". D'acord, han estat b-coristes, però no són només això. La seva gràcia és que combinen la tensió de les especials frases de guitarra de l'Artur, la rítmica sòlida i uns arranjaments molt cuidats amb unes lletres marca de la casa. Enganxa i molt.
Al final, cançons com una casa de pagès, cançons punk rodones rodones rodones (merda, ja els he etiquetat) de les que no se'n troben. Per mi, el disc Juego entròpico (2005) és un dels millors que m'han passat per les mans últimament. El Principal Primera (2004) també és molt bo. Grans. Enormes.
Ara, a buscar el cotxe, la colla i cap al far de Vilanova.
Just ahir el comissionat de la ONU per la vivenda conminava al govern d'aquest estat a informar obertament als ciutadans dels riscos de la crisi que sembla que es produïrà properament.
Aquesta era una reflexió que al meu cap anava tombant, inflamada per les contínues però minimitzades notes de la premsa. Concretament, penso que el ministeri de vivenda ha estat enviant propaganda estudiada des que es va saber el fulminant enfonsament d'alguns valors de grans empreses de construcció, amb un missatge tranquilitzador, per a evitar el descalabro de la borsa i salvar el cul a les grans empreses i en definitiva el seu com a ministra.
Avui, una altra notícia que revifa la (meva) teoria de la conspiració:
«Cierran cerca de 7.000 inmobiliarias de pisos usados en un año en España»
«Barcelona. (EFE). Cerca de 7.000 agencias inmobiliarias de venta de vivienda usada han cerrado en España en el último año, según ha informado el Colegio de API (Agentes de la Propiedad Inmobiliaria) de Catalunya en un comunicado.
"Desde el mes de septiembre pasado, un 20% de las agencias inmobiliarias en Catalunya ha tenido que cerrar su puertas", añade este comunicado, cifrando los cierres catalanes en cerca de mil agencias.»
L'Arola, la mítica pensió de Port de la Selva, imatge del Sonar ara fa deu anys
L'emissora Scanner FM ha penjat aquí alguns directes del Sonar d'enguany i algun material extra com entrevistes. Entre els directes, els Beasties.
{actualització}
Abans he dit avui... volia dir divendres.
_
{original}
No sóc massa fetitxista, però l'iPhone (d'Apple) arriba avui als USA:
"Rumors have it that shipments are arriving in the dark of night, accompanied by armed guards."
L'Oriol viu a London. M'acaba d'enviar l'enllaç a un video d'una festa a la que va anar ara farà dos anys pel seu aniversari, ja que devia estar nostàlgic perquè es fa gran [rialles comprensives].
Es tractava d'una festa 'secreta', de les que es fan en magatzems o a les afores, en boscos propers. De fet, el secret no és que es facin, sinó el lloc on es celebren que va canviant i es manté ocult fins a l'últim moment, que normalment es comunica per correu electrònic i sms.
Tot i el caràcter subterrani d'aquests events se'n pot trobar informació fent una mica de recerca. Fins i tot sembla que s'anuncien al Don't panic londinenc, el paquetet de flyers pre-fabricat (que, quines coses, ara també ha arribat a BCN i podeu trobar a les botigues del centre), o a botigues de vinils com Phonica (recomanada). Ja m'enteneu, molt molt secret no és... però potser és que algunes d'aquestes organitzacions amb el temps s'estan fent més mainstream. No ho sé.
Per aquí també se'n fan, però és un altre estil, em fa l'efecte. Més que res el que fa funcionar aquestes coses és el de sempre (a part de la pròpia tradició rave anglesa, suposo): La maquinaria de l'oci institucionalitzat que fa que la gran majoria de clubs siguin cada cop més avorrits, sense personalitat i amb la entrada i el cost/litre de cubata més elevat. Així que, perquè no caminar una estona per unes vies de tren fins arribar a un camí que porta a una bassa i allà caminem 100 metres en direcció nord-est per uns arbustos fins una carpa camuflada? Visca l'esperit gimkama.
En el seu moment em vaig guardar els enllaços a els webs dels organitzadors per si de cas un dia que hi pujàvem calia mirar l'agenda [més rialles], i avui l'Oriol m'hi ha fet pensar, així que el post va d'això. Checkitout!
Mulletover
Buttoned Down Disco
Us convido a delatar les que vosaltres pugueu conèixer, d'aquí i d'allà.
PD: Un amic meu un dia m'explicava que en una cabina d'una plaça de London es deixava una url o un email on informar-se sobre festes d'aquestes. Però ara no em vé on era. Maleïda memòria.
Els The Go! Team són una banda anglesa formada per 6 músics (amb 2 bateries) que fan uns temes que els podriem ubicar entre bandes sonores de series d'acció, tonades de cheerleader, guitarres i hiphop primerenc amb pinzellades de funk dels 70, tot això en directe i també utilitzant samples.
Aquest tema es diu Ladyflash.
Els podreu veure a Benicàssim.
Nombre del modelo de cámara Canon DIGITAL IXUS 50
Modo de disparo Manual
Tv (Velocidad de obturación) 1/60
Av (Valor de apertura) 2.8
Med. de luz Evaluativa
Compensación de la exposición -1 1/3
Velocidad ISO 100
Objetivo 5.8 - 17.4mm
Distancia focal 5.8mm
Zoom Digital Ninguno
Balance Blancos Personalizar
Modo AF AF simple
Bé, una petita mostra de la nit del Sonar abans de fer la crònica oficial.
James Lavelle, conductor del segell Mo'Wax, productor i dj que ens ha deixat joies i joies de la electrònica dels 90 torna amb un dels seus grups carismàtics com són UNKLE.
A qui no se li van posar els pèls de punta amb Rabbit in your headlights?? doncs tornen i amb força. El primer video musical és un tema com els de sempre, d'aquells que se t'emporten a un moment que creus haver viscut, una banda sonora que s'arrapa a algun dels molts records que tenim i que no volem oblidar.
El tema en qüestió es diu Burn My Shadow i és el single de l'album War Stories (Surrender all) que sortirà demà. El tema és cantat per l'Ian Astbury cantant de The Cult.
Vist a VI
Mentre els 2shifted es recuperen de Sonar (el post ja tarda), he trobat un clip amb The Knife creant un moment màaaaaaaaaaaagic a San Francisco, just la setmana passada. Es tracta d'un rework live del tema Heartbeats.
Un dels seus col·laboradors més destacats és l'Andreas Nilsson, que els crea gràfica per a projectar en directe com podeu veure a sota. En aquest enllaç i en un antic post d'en Rai hi podeu veure algun video més.
Encara que al final tot això venia a compte perquè l'Andreas ha fet també l'últim video pel nou single d'una de les sensacions del Primavera Sound, els Bonde do Rolê, que tenen el seu primer disc With lasers acabat de publicar. Humor, samplers i baile carioca sense pretensions però pura diversió.
Me n'assabento (un pelet tard per a reaccionar ja... perquè he quedat per sopar amb els sogres) que aquest vespre la gent de Vice —la revista gratuïta, superguai i una mica misògina manegada per l'Spike Jonze— munten una festa com les que fan habitualment per tot el món, aquesta vegada amb els djs d'Institutibes, amb el francès ParaOne com a cap de cartell. I la fan ni més ni menys que al barco on vaig celebrar la festorra del meu 29 aniversari amb els 2shifted als plats. Heu vist nois? Ja podeu dir que heu punxat en la mateixa sala que en ParaOne & Co.
Els de Vice saben el que fan pel que fa a festetes i els grups que hi conviden. Si repassem la seva història d'events fa morir de ràbia.
Sobre Vice diré que és una revista prou interessant, encara que és molt discutible la seva ètica. Bé, no tant si tenim en compte que tiren d'irònica punki i van de contraculturals, i això avui en dia significa anar en contra de lo bonic i socialment responsable es veu (escolteu Mayol i Saura? esteu avisats, va per vosaltres), així que si es sap llegir sense prendre-se-la seriosament val a dir que és d'allò més divertida. A més, després d'haver anat consolidant-se en els últims tres o quatre anys arreu, ara han llançat una edició local espanyola en paper.
Per a saber més de ParaOne cal que reviseu l'antic post d'en Rai.
La festa és avui a les 20.00h al Naumón amb la invitació que us podeu descarregar d'aquí.
Oblideu-vos dels àtoms. Almenys pel que fa als videoclips musicals la unitat mínima generatriu passa a ser una peça de joc de forma totalment oficial. Ja ho va demostrar en Gondry, però ara ho confirma en Wade Shotter de Factory Films en l'espectacular clip per al tema "Ankle injury" de Fujiya & Miyagi. Està basat ni més ni menys que en "1-2-3-4-5-6". Com!?
"Ankle injury" de Fujiya & Miyagi, dirigit per Wade Shotter
Tot seguit podeu veure el famós precedent, per si no l'heu disfrutat prou vegades o no el teniu a la videoteca personal.
"Fell in love with a girl" de White Stripes, dirigit per Michel Gondry
Pels que creuen en les casualitats, el destí, i tot això... The White Stripes i els Fujiya van estar tocant al Primavera Sound 2007 a la mateixa hora en escenaris diferents. Vides paralel·les, increïble.
Gràcies al Joel de Copyright Studio per a passar-me el video de Fujiya.
El mateix any que s'ha sabut que no es celebrarà el Festival de hardcore de Sant Feliu de Guíxols, no cal dir que el Faraday de Vilanova i la Geltrú és un altre d'aquells esdeveniments que permeten comprovar edició rera edició que no tot s'acaba amb Barcelona en el terreny de la música popular contemporània, encara que tampoc es pot dir que Vilanova sigui terra erma en aquest sentit, ben al contrari. La vila veïna amaga una vitalitat i una escena envejable com a viver d'iniciatives musicals petites de format però plenes de valor. Només cal citar per exemple a gent com els Tokyo Sex Destruction o The Queen Machine, els dos amb prou repercussió internacional a les seves esquenes, i ara hi podem afegir els The Light Brigade. El Rai ja farà algun comentari afegint personal de l'electrònica vilanovina que jo no conec, a banda dels The Movidas.
Té mèrit muntar un festival de música per a minories amb només uns divuit o vint grups i que no hi hagin llacunes de qualitat en el line-up, més enllà de gustos personals. I és que els seus responsables cada any ens preparen una selecció estilística ben variada, sense masses prejudicis en aquest sentit, i combinant -a vegades- bandes prou reconegudes dins de l'independència amb -sempre- joies que encara no ha pogut descobrir massa gent a Europa i que a vegades cal esperar temps per tornar a veure, ja que algunes d'elles ni tan sols tenen segell discogràfic i només han publicat alguna demo promocional. També és molt destacable que sempre compten amb artistes locals de qualitat, i que aquest any guanyen un escenari.
No és la primera vegada que planifiquem de passar-hi un dia només i al començar a rascar en el cartell veure que seria una pena deixar passar l'oportunitat de veure aquesta o aquella banda. Així que tenia ganes de destacar alguns dels grups que m'han cridat l'atenció, encara que són masses i ho hauré de fer per parts.
Començaré amb The Teenagers.
Son francesos (com no, avui en dia de les escenes musicals més creatives), amb algun ex-integrant de banda hardcore (com no, també, no sé perquè però és un patró que es va repetint) i que un cop afincats a London per coses de la vida es posen a fer música amb un estil més pop i amb una temàtica malaltissa. Dic per coses de la vida perquè inicialment van crear un grup de mentida a myspace i de cop es van trobar amb una repercussió que no esperaven. És com si els personatges de les pel·lícules d'en Wes Anderson, ja adults però traumatitzats per una adolescència mal superada, es poséssin a cantar sobre les coses supèrflues de la vida (aquelles tan necessàries també), les icones pop i les obsessions sexuals envers elles. Tot amanit amb un so tronat i nostàlgic del pop post-punk domesticat de finals dels '70 (perdó).
Per mi és un error classificar-los com els nous Klaxons, com algú ha perpetrat sense cap necessitat només perquè han compartit segell. De moment han fet un pocs temes que gràcies al seu espai a myspace (i al P2P) ens serveixen de mostra de per on van. Han remesclat temes propis i aliens i acaben d'editar el seu primer 7", Homecoming. Així que es pot considerar que son una novetat de les noves. Haurem de veure en directe si realment hi ha alguna cosa al darrera. Per mi el més interessant que tenen és el concepte del seu so, que no és tan bàsic com pretén semblar i transporta a les històries que hi han al darrera, molt més que les remescles que, amb alguna excepció, m'han deixat més aviat fred. A destacar el tema Fuck Nicole, i perquè no, el títol del tema Starlett Johannson. Poden ser una de les sensacions de la vetllada del dissabte.
Els del The Guardian els han fet una ressenya completeta.
Hyperwords és un plugin per a Firefox. Fa que paraules de text normals es converteixin en veritables enllaços interactius amb només un clic: tradueix, busca en diferents espais, etc..
Per entendre millor el què dic mireu el video:
Un add on genial!
Instala'l
RefillSeven és una iniciativa comercial un tant peculiar. Es va demanar a 60 artistes o estudis d'arreu com ara Delta, Mode 2 o Umeric que col·laboressin en la iniciativa de decorar taules d'skate amb les seves obres. Aquestes es van tallar sobre les taules amb làser i aquest n'és el resultat. Hi han obres realment impressionants i amb un nivell de detall brutal.
Aqui teniu la galeria de les peces al Flickr
PD. Brutal la calavera "Live fast die young"!!!
Amb ocasió de presentar-me, intentaré fer aquest post tan breu com es mereix, encara que em fa l'efecte que l'oportunitat que em brinda en Rai de participar en el seu blog i compartir amb ell i vosaltres alguns dels meus interessos ben val molt més que quatre ratlles.
Us adonareu que en moltes coses coincidim, però el que ho farà més interessant serà allò en el que no. Espero que siguin moltes coses.
sr. sike, gràcies.
Sonar 2007:
Divendres de dia: OK.
Divendres nit: Beastie Boys, JUSTICE, Simian Mobile Disco, Digitalism, Modeselektor, Dizzie Rascal, Uffie.
Dissabte nit: Altern8, Mogwai.
Què faig?
Qui ve el divendres?
En sé de 2 que hi volen anar el dissabte però a mi no m'acaba d'atraure la idea.
PF!
PD.
ACIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIID!
xD
Joao: "Hay una canción que... creo que Tom ya no recuerda"
Cantando dice: "Tom, y si haces ahora una canción que nos muestre lo que es el amor?"
Imita a Tom: "Mira Joao, no sé si sabría como hacerla sin Vinicius para encargarse de la poesía"
Imita a Vinicius: "Para que esta canción exista, necesitamos a Joao para que la cante"
Joao dice: "pero quien soy yo? los prefiero a uds. Que bueno que la cantásemos los tres"
La cançó la va escriure el Vinicius de Moraes i la va musicalitzar en Jobim. La va fer famosa arreu en Joao Gilberto juntament amb l'Stan Getz. Parla d'una noia que tenia a tothom enamorat que passava cada dia per davant d'un bar a la platja d'Ipanema on en Vinicius i en Jobim passaven les tardes.
Qui vol anar a la platja ara que ja fa bo?
Una cançó realment encantadora + un videoclip amb una idea senzilla i una coreografia "feliç" pensada per a la realització en una sola presa i les complicacions que això comporta fan que la cançó i el videoclip de Feist - 1234 es merèixin aquest post.
:)
Vilaweb dixit:
El 13 de maig de 1806 va aparèixer per primera vegada el mot 'cocktail' escrit en una publicació. Va ser al Balance and Columbian Repository de Nova York. Diumenge, doncs, farà dos-cents anys de la data 'oficial' del naixement del còctel. Des de VilaWeb us oferim aquest vídeo, en què el 'barman' Juanjo González ensenya a fer el còctel Perfect. González ha treballat a les cocteleries Boadas i Negroni de Barcelona.
Són diverses les explicacions de l'origen del mot 'cocktail' (cua de gall, en anglès). N'hi ha una que diu que a Elmsford (Nova York), un 'barman' va remenar una beguda amb una ploma de cua de gall, per manca de cullera. Si la paraula té dos-cents anys, el còctel més antic de què hi ha constància és el Sazerac, del 1850.
i per celebrar-ho, anem al Grill?
:D
Un fotolog que es dedica a parodiar el gran tema, actualment, dels programes del corasón espanyols.
A la presó tots!
Magnetosphere és una aplicació de visuals basada en Processing per l'iTunes que té una pinta maquíssima!
No us perdeu cap cançó mirada desde MagnetoSphere!
"No words. No... words... to describe it. They should have sent a poet..."
Jodie Foster in Contact, about something totally unrelated to this product.
MadTv és un show americà que fa paròdies de sèries i tot el que surt per la tele. Heroes no n'ha quedat al marge:
Si sempre us han agradat els superherois o us heu imaginat mai poguent volar o parant el temps mireu Heroes. Passeu de les versions doblades si podeu, res a veure (a tv3 la fan el dimecres, porten els 2 rimers episodis emesos). A part a la seva web hi han còmics que complementen la història i una sèrie de webs paral·leles que amb enigmes i claus t'involucren encara més en la trama d'aquesta.
A must!
Demà dijous a les hores habituals (20.00h i 22.00h) es passarà la última peli de l'aclamat realitzador de videoclips Michel Gondry i del també aclamat guionista Charlie Kaufman "La ciència dels somnis".
Enganxo del mail del cine club:
Sembla que la vida està millorant per a Stéphane Miroux, un noi introvertit i tímid, quan la seva mare el convenç perquè torni a la casa on va créixer, a França, i li promet un lloc de treball. Quan hi arriba descobreix que aquest lloc de treball no és el que esperava. Però la decepció inicial es veu eclipsada quan apareix la seva veïna Stéphanie. Pel camí, la naturalesa creativa d'Stéphane i un pertorbador món interior dels somnis amenacen de robar la seva realitat.
La ficció imaginada per Michel Gondry torna a resultar fascinant. Captiva l'espectador amb un film poètic i divertit que funciona com un elogi perfecte a la immaduresa i que es pregunta què passaria si no distingíssim entre la realitat i els somnis. El director de la magistral Olvídate de mí continua explotant la seva imaginació amb elegància i personalitat pròpia, aquest cop sense el guionista Charlie Kaufman.
Ja ho sabeu!
Miss Teller you are soo old school!!!
Check this out!
:D
Thx bro pel link!
Primer de tot felicitar a tots els Jordis i Jordines que llegeixin el blog amb un dia de retràs.
I com és d'esperar avui el post va d'un llibre, el que em van regalar. M'ha fet especial il·lusió ja que fa molt que tinc ganes de fer algun plat japonès, o sigui que ja ho sabeu, algun dia tocarà sopar o dinar japonès casolà!
A més el llibre està molt ben editat i ve il·lustrat amb fotografies de Gus Filgate que han guanyat varis premis.
I segon, si voleu escoltar el programa de radio que vam gravar el divendres el podreu trobar clicant aquí. El podeu renombrar a mp3 quan l'acabeu de baixar, si ho feu clar. ;)
Segurament més endavant penjarem l'arxiu a més bona qualitat.
Perdoneu tots els petits fallos!
Avui a les 20:00h de la tarda escolteu el programa "Tones de música" conduït pel Dj Reverendo! Us regalarem una estona de bona musiqueta! Ja ho sabeu! 106.8FM o per internet amb el vostre reproductor preferit mitjançant aquest enllaç!
Mirant el flog de l'Anna m'he recordat d'aquest cal·lígraf que em va deixar totalment blowed up! M'encanta el tractament modern i les figures que El Shaarani crea a partir de textos en àrab. A must!
I a tots ens ha agafat per rebuscar en la nostra discoteca particular aquelles cançons o discos que complementin aquest dia amb aquest sol.
Bossa nova, electrònica sense complexos, pop, el què sigui.
I el primer que he tingut ganes d'escoltar han sigut els francesos M83 - Dead Cities, Red Seas & Lost Ghosts. Paisatges sonors que complementen perfectament aquests raigs de llum.
I vosaltres heu escoltat res especial influenciats per aquest dia?
Run into Flowers video:
13 (Tzameti), copio de la web del cineclub Vilafranca:
"Goerge Babluani ha repartit adrenalina a dojo per totes les sales per on ha passat la seva opera prima "13 (Tzameti)". Per fer-ho explica la història de Sébastien (interpretat per ell mateix), un jove que es guanya la vida arranjant sostres i que agobiat per la seva situació econòmica decideix substituir el seu cap mort de sobredosi en una trama dins la qual només sap que hi ha molts diners en joc.
Amb aquest guió el georgià Babluani podria haver fet una pellícula més inspirada en el sobre explotat model nordamericà de cinema d'acció. En comptes d'això, ha begut directament dels cànons clàssics del cinema negre europeu i el resultat ha estat una pellícula rodona, que es desenvolupa en un ambient claustrofòbic i trepidant, amb la dosi adequada de tensió per guiar l'espectador dins d'una trama que l'atrapa des del principi fins al final sense necessitat de vísceres i sang."
Jo molt segurament aniré a veure-la.
Quedem?
Proposin: 20.00h o 22.00h??
Ens han tocat unes entrades per anar a veure els !!! (chk chk chk) aquest dissabte a Barna.
Ja farem report!
Bones minivacances!!!
Aquest divendres venen a Barna els CSS o Cansei de Ser Sexy (cansat de ser sexi, en portiguès) directes desde São Paulo (Brazil). Potser us sona la cançó "Let's make love and listen Death From Above".
Una cosa em va fer molta gràcia i que em va atreure cap aquest grup va ser el títol de la cançó, dedicat a un grup de Synth/Noise Rock canadenc que no està gens malament, Death from above 1979 (2002-2006), o fins ara creia que era per això, ja que històricament Death From Above és el nom del helicòpter d'en Robert Duvall a Apocalypse Now (1979) i que realment va existir com a esquadró nordamericà però també, i suposo que aquesta serà la referència bona, és el pseudònim de James Murphy (LCD Soundsystem) com a Dj primer i després com a discogràfica. Sí.. DFA vol dir Death from above! Almenys desde el 2001 i en això és on es va recolzar en James Murphy dels atacs de Death From Above 1979 (= que la data d'apocalypse now o el naixement d'un dels fundadors de la banda) quan l'acusaven d'haver-se copiat el nom.
Els canadencs van posar a la web de DFA Records unes declaracions molt amigables: "FUCK DFA RECORDS FUCK JAMES MURPHY WE DECLARE JIHAD ON THEM HOLY WAR ENDING IN THIER DEATH AND DISMEMBERMENT... james murphy is a selfish piece of fuck that will burn in the flames of a specially dedicated rock and roll jihad. if i had the resources i would fly a plane into his skull."
Un nou projecte dels difunts DFA1979 és MSTRKRFT. Per més coincidències musicals que ara no vénen a cuento com ara que el nom és un homenatge als Kraftwerk.
Res.
Com m'he liat, i jo que volia parlar de CSS.. jiji
Ah, Biba la wikipèdia!
Un altre dia ja posaré els links.
.. com em deia el Mario ahir "no te pierdas hoy al Buenafuente que va a salir Dios."
Dit i fet. Espectacular.
Va presentar un remix del tema "extasi, extano" que ja vam poguer escoltar al FEA.
Si la conoces te gustará porque es la bomba que va a estallar.
No tiene pegas porque es genial
Así me gusta a mí. Así me gusta a mí!
Ai, quins records!
Dirty Rap desde Philadelphia amb unes bases espectaculars.
A must!
Rick Rubin Music Video
Spank Rock WebSite
Spank Rock MySpace
No deixeu d'escoltar el single Bump!
EL remix encara és millor.
DL l'album
YoYoYoYoYo!
23/03/2007
sms
reverendo
2shifted
@
Teatre
A Partir de la 01:00
I vénen els
B E A S T I E B O Y S!!!!
Per fi!
A més m'assabento que el dijous de sònar, sempre reservat ja a actes una mica més allunyats de les pistes de ball, s'ha reservat a aquests monstres amb una actuació instrumental (Beastie Boys, "A Gala Event - Exclusive Instrumental Show") tal i com ens tenen acostumats amb treballs com The In Sound From Way Out!
I també m'arriba la notícia que els Beastie s'han posat les piles i treuen disco aquest any i que provaràn els nous temes en la seva gira.
No us els perdeu, jo espero no fer-ho.
A més hi hauràn tots aquests artistes entre d'altres:
Altern8 (UK)
Dave Clarke (Skint/UK)
Devo (Rhino Records/US)
Dizzee Rascal (XL Recordings/UK)
DJ Nu-Mark (US)
Dorian (PIAS/ES)
Facto Delafé y Las Flores Azules (Musicbus/ES)
Fangoria (Subterfuge/ES)
Jeff Mills (Axis/US)
Mala Rodríguez (Universal/ES)
Mogwai (Rock Action-PIAS/UK)
Radio Slave (Rekids/UK)
Simian Mobile Disco (Wichita Recordings/UK)
Timo Maas (DE)
Ed Banger Records presenta
DJ Mehdi (Ed Banger Records/FR)
Justice (Ed Banger Records/FR)
Uffie feat. Feadz (Ed Banger Records/US-FR)
NO pot ser. Aqui hi ha aluna cosa que no quadra.
Haureu notat, si mireu de tant en tant aquest blog, que sempre* que fan alguna cosa interessant en quant a música electrònica a Barna el menda** sempre ha de tenir coses a fer, responsabilitats.
I és que ha tornat a passar. Tot emocionat miro si aviat vindrà a Barna un artista (bastant multidisciplinar, la veritat) que últimament m'està agradant força i patapam! Dia que ve a Barna, dia que tinc ocupat.
I és que Para One ve a Barna a l'abril, precisament el 21, el dia en què 2shifted tornem a la Moderna després d'un llarg temps d'ausència (excepte pel petit oasis del show del Molina aquest divendres passat).
Ja hi som. Ni Justice, ni Digitalism, ni ara Para One, ni ningú pel què realment valgui la pena anar a Barna i pagar els 10-15 i ben aviat 18*** euros que costen les entrades a les discotheques Barceloneses. Fuck destiny joder.
Res, me against the world. Sort que les altres coses tiren bé.
Per cert, ens veiem la setmana que ve al Teatre. Sike dj set el divendres 23******!
See ia!
* No ho dubtis.
** Jo.
*** El Razz pensa pujar de preu. Això diuen. S'ha convocat Boicot a la discoteca**** i diuen que aquest finde ni se us acudeixi d'anar-hi*****.
**** Port Aventura de la nit barcelonina.
***** Feu el que vulgeu, la veritat.
****** Aviat flaier.
Aquest divendres la part més fosca de 2shifted actuarà a la Moderna.
No hi pensem faltar!
The IT crowd! és una sèrie anglesa sobre les peripècies del servei tècnic (standard nerds, com els defineix el jefe) d'una multinacional. Tot comença quan la pobre Jen (no sap re d'ordinadors) entra a treballar a la multinacional com a mànager del departament d'IT (Information Technologies) i es troba amb en Moss (un tio super intel·ligent però amb nul·les capacitats socials) i en Roy (un friki dels videojocs, el hardware, i els còmics). No he parat de riure gens. Té punts realment molt bons i detalls molt i molt frikis. Totally Recommended!
Summercase vs Primavera vs Benicàssim vs Sònar vs Monegros...
I ara a decidir de nou.
De moment ja tenim el cartell del Primavera. El del summercase promet i molt. Del Sonar només en tenim les dates, com el Monegros Fest. Els del FIB tampoc em maten mirant el Summercase.
Cartell Primavera Sound 2007 (clica per veure'l més gran)
Primeres confirmacions al Summercase
Estarà entre el summercase i el primavera em temo. El Sonar no entra a la discussió pq hi penso anar tant sí com no.
Hagan sus apuestas!
Vale, ara sabreu el que us vau perdre.
Despilote a l'escenari.
Bases tremendes, per algo estan a Gigolo Records.
Sexualitat per doquier.
DP manifesto dixits:
+CADA UNO TIENE DERECHO A VIVIR SUS VICIOS DE LA MANERA QUE PUEDA. HEDONISMO FRENTE A MORAL. NO MAS TRAPECISTAS FURIOSOS!
+NEOFEMINISMO ANTIPURITANO
+DIRTY PRINCESS NO TIENE PELOS EN LA LENGUA AUNQUE RECOMIENDA EL AFEITADO PUBICO.
DP web
DP Myspace
Parlo dels dissabtes i les coses interessants a fer.
I és que sempre passa el mateix.
Desde fa dies que tenia pensat anar a la festa d'aniversari del FEA. The Movidas, Dirty princess, algú més i sobretot, sobretot, Chimo Bayo (HU HA!).
I què passa? Doncs que començen a arribar-te els mails informatius de la setmana per informar-te de tot el què fan. Ja la tenim liada.
Primer de tot, al Loft ve Digitalism. Si no us sona us puc dir que els subidons més guais que hagueu pogut escoltar en alguna de les nostres sessions a laModerna és seu. I és que ja serà la segona vegada que me'ls perdo, joder. Però és que a més a més a l'Apolo ve Luomo a fer un Live!!! Quina putada coi!
Porten 3 setmanes sense fer res decent i ara, de cop, tot això.
Biba, húrra, quina alegria.
Dispérsense coño! Ja podria ser una cosa el divendres i una altra el dissabte. O fins i tot en cap de setmana diferents. Bah. Digitalism segurament el podré tornar a veure, i Luomo també. Chimo Bayo ja ho dubto i els Movidas també (amb la mala sort que tinc en poguer anar als seus concerts millor que aprofiti) o sigui que decidit:
Anirem de petardeo. Visca l'andergraun.
Tothom convidat!
[edito]
Llegeixo al 3d8 que a la moderna el dissabte i per variar fan algo interessant. Ve en Miqui Puig com a dj. Veus, no n'encertem ni una.
