Bueno, ho vam estar parlant amb el n3fen i vam quedar que aquest any toca. Ja sabeu.. si hi esteu interessats digueu-nos algo.
Fiberfib Benicàssim
Acabo de veure els preus i em sembla que es passen un wevo i mig. Joder, com a mínim que ens donguin una habitació d'algun hostal o algo no??
Artista del carrer Nova Yorquès. Té un estil molt característic, pinta en blanc i negre i acostuma a deformar les formes aportant dinamisme a les obres. La setmana que ve a Silènci? li faràn un reportatge. Chequirao'.
Per obrir boca..
WK Interact
Mireu les galeries, té obres molt impactants. Jo el vaig descobrir al veure una il·lustració seva per la revista Time (si no recordo malament) que em va agradar molt.
Si en voleu més només cal que busqueu a google. En va ple.
Sí, sembla mentida.
Fa unes quantes setmanes que em trobo que després de sopar em ve més de gust asseure'm a mirar la tele que no pas estar davant de l'ordinador buscant, llegint, dissenyant o fins i tot perdent el temps. La causa d'això és que en la franja nocturna del dijous al 33 han ajuntat una sèrie de programes que no estan gens malament. Comença amb Silènci? Continua amb els reportatges de l'Sputnik, segueix amb un programa que he descobert fa poc que es diu Territòris on emissió a emissió passen peces audiovisuals relacionades entre sí a manera conceptual. I si encara aguanteu després passen una peli del cicle anime aquell qe fa molt de temps us vaig comentar.
I ara que tothom faci el què vulgui amb aquesta recomanació. ;)
r.
Com estan aquests japos..
IMYMEMINE IMYMEMINE IMYMEMINE IMYMEEEEEE
polysicsweb
Aquest divendres toca Soulwax+2manydj's+special guest al Razz. 15€
I pel què em van dir el Special Guest seràn els WHOMADEWHO!
festival.
see you there!
Nenes, no us puc dir massa perquè no en tinc molta idea.
Avui al Cim (restaurant que està dalt del turonet de st. Pau) em tindreu amenitzant la nit amb l'estil que em caracteritza.
[edit] Al final crec que serem 4 dj's. La cosa comença a les 23h amb el dj de funhouse, després un tal Albert, jo mateix i un tal Oriol. Venga venga que me lo quitan de las manos [/edit]
Després de disfrutar ahir com un babau al festival vilanoví MS-20 amb yes robot, dj 2d2 i Le Hammond Inferno -quina sessió déu meu!!!- la cosa pinta molt animada avui, encara que ves a saber si serem més de 4.
El curt d'estudiant en què es va basar GL per fer la peli del mateix nom. Chequirao'
Electronic Labyrinth THX 1138 4EB de 1967.
via Bello Púbico
Nine Inch Nails i Johnny Cash. La original i la reinterpretació. Cada una més intimista.
Els visuals del directe de NIN els va fer el videoartista Bill Viola (web). Un video d'apropiació en què seqüències d'imatges es dónen pas una darrere l'altra envoltant la cançó i el seu significat. La posada en escena està molt aconseguida.
Per l'altra banda el videoclip de Johnny Cash (que d'aqui res estrenen peli sobre ell) el va dirigir impecablement el realitzador Mark Romanek. Aquest video mostra la vida passada de Cash que sembla estar feta expressament per il·lustrar aquesta cançó. Cash va morir només uns mesos més tard. Gallina de piel.
NIN - Hurt (live)
Johnny Cash - Hurt
I això és el que va dir Trent Reznor:
“Escribí Hurt en un día. Lo más extraño es que cuando la escribí no tenía ni idea de lo que me esperaba. Usé la metáfora de la droga pero no era un yonki, luego me convertí en uno, o sea que fue una especie de premonición. Rick Rubin, que es amigo mío, me llamó y me preguntó: "¿Te importaría que Johnny Cash versionase Hurt?" Yo dije, "por supuesto que no". Pensé que era una idea interesante. También leí un boceto de lo que iban a hacer con el vídeo porque Mark Romanek, el que lo dirigió, es también amigo mío. En un momento dado me preguntó que si quería salir en el vídeo. Yo iba a estar en el Museo Johnny Cash barriendo o haciendo algo y Johnny Deep iba a salir también pero al final no se hizo así.
Un tiempo después cuando salió el cd y lo escuché me sentí como observando a otro haciéndoselo con mi novia. Era mi canción, salida de mis vísceras y de mi cabeza y ahi estaban, mis palabras con esa enorme voz. Solamente la escuché una vez. Entonces salió el vídeo, lo vi a primera hora de la mañana y se hizo el final del día. Se me saltaron las lágrimas. No podía creer el impacto emocional que tenía y Johnny Cash haciéndome ver el sentido de la versión. Pero fue mucho más que eso. En ese momento, la fuerza y la belleza de la música me impactó de una forma profunda. Estaba en un punto en mi vida en el que estaba realmente inseguro si yo era bueno o si tenía algo que decir.
La canción salió de un rincón muy feo y oscuro de mi mente y entonces, unos años después, un icono de un mundo completamente diferente toma la canción y se introduce en ella de modo que me parece más poderosa que mi propia versión. Luego alguien hace esta pequeña obra de arte visual que muestra esa fuerza de una manera perfecta. Y vino en una época muy insegura y lo sentí como un abrazo de Dios.
Los vídeos musicales podían haber sido una forma de expresión artística interesante, pero la MTV lo ha reducido a una fórmula comercial y parecían muertos como una forma de arte. Entonces ver lo que hicieron con Hurt fue revelador. Nunca conocí a Cash, ni siquiera hablé nunca con él, pero estoy orgulloso de haber estado implicado.”
Desde Chasing earth
Va va va. Que avui és l'ultim dia per l'abono baratet. Qui s'apunta? eh? que em digui argo i si de cas pillem l'abono i eso..
pq sinó ja veig que no hi aniré.. [edito]= ara ja val 105 €, fins l'1 d'abril.
A més ja hi ha el cartell. Aqui uns quants que em molaria veure:
> Dinosaur Jr. > DJ Rush > Ellen Allien > Erol Alkan > Ferenc > Flaming Lips > Joris Voorn > Justice > La Buena Vida | > Marko Nastic > Mogwai > Motörhead > Rex The Dog > Shellac > Sleater-Kinney > The MFA > Yeah Yeah Yeahs > Yo La Tengo |
Un colega de la uni és un dels organitzadors de Sinergia Lab, un espai on artistes visuals, il·lustradors, pintors, realitzadors de video, etc. i músics confluèixen per explicar i ensenyar el què estan fent, creant obres en directe, etc. tot això mentres et prens unes cervesetes amb els amics.
Chaise Lounge (diputació 206), és un espai físic ubicat al centre de Barcelona. On SINERGIA* du a terme una programació nutrida per workshops_música de laboratori_visuals_performances_conferències i documentals, cada dissabte de 19:00 a 23:00h.
Una programació, que de manera setmanal, organitzada en franges temàtiques, pretén estructurar, de la millor manera possible, una gran quantitat de treballs_obres_experiències i accions que sorgeixen a l'ombra dels circuïts més convencionals.
A veure si ens hi passem algun dia home! Tant pel cantó espectador, com el de artistilla (eh edu? i jordi? i..)
Si.. eren pels voltants de Febrer de 2004 i al tornar del viatge que vam fer a Paris em vaig quedar a la meitat del 6è o 7è carret amb les fotos de l'última nit/dia. Unes fotografíes que es quedarien en l'oblit absolut fins que el qui acabés el carret, en aquest cas el meu germà, no les anés a revelar. I ho va fer, però ja no vaig dur les fotos porahí, en endavant "Bilwi", perquè la resta de la colla i els implicats en el viatge les veiéssin. O sigui que fent una labor de recuperació de material he escanejat aquestes fotos i les he pujat a Les fotos perdudes del viatge a Paris.
Gàcies a la Marta m'assabento que un altre cop...
Chimo Bayo, el rey de la escena techno valenciana de los 90, será el protagonista de la fiesta de presentación del F.E.A Festival.
El viernes 17 de febrero, a partir de las 21.30 de la noche y hasta altas horas de la madrugada, se celebrará en la Sala Les Basses la fiesta presentación del F.E.A Festival. Como cabeza de cartel, todo un mito de la llamada 'ruta del bakalao' valenciana, Chimo Bayo. El autor del himno de los 90 'Esta Sí, Esta No' estará actuando junto a Punk in The Atic, Eyaculación Post Mortem, The Raros, Easy Snap, Drugstore Jetas y MNSXY Dj. Un suculento aperitivo para ir abriendo boca ante la próxima celebración de uno de los mejores (y más divertidos) festivales de la ciudad. Este año, el F.E.A. Festival se celebrará en Les Basses el viernes 17 y el sábado 18 de marzo. Ah, y ya han dado a conocer el cartel: Welle:Erdball, West End Girls, S.P.O.C.K, The Movidas, La Prohibida, Que Out, Tarántula, Crew Balance, Mendetz, Ultraplayback, Padreisla, El Gran Puzzle Cózmico, John F.Kalashnikov, The Corridas y Pantano Pop.
Más info: FEA Festival
Què? hi anem no? jo ho tindré xungo, l'endemà pel matí tinc un workshop.. però no m'el puc perdre 2 cops!
i el dissabte The Movidas si ho he vist bé.. Finde rodó no?
Doncs sí! Aquest divendres hi tornem! Al lloc habitual a la hora habitual.
Aqui teniu el video-flyer (ara ha d'anar bé, crec. Això sí, actualitzeu el quicktime si no veieu res. Aqui)
Debatint en què si un sou en una agència de comunicació i publicitat estava bé o no ha sorgit aquest teorema d'en Dilbert sobre els salaris dels Ingeniers/Científics (i afegiriem tècnics) que mai poden ser més elevats que el dels comerciants i executius perquè:
Los Ingenieros y los Científicos, nunca pueden ganar tanto
como los Ejecutivos y los Comerciantes.
Esto se demuestra matemáticamente a partir de los siguientes dos
postulados que son del dominio popular:
Postulado No. 1: el Conocimiento es Poder.
Postulado No. 2: el Tiempo es Dinero.
Todos conocemos el siguiente principio de la física:
- Potencia (Poder) es = Trabajo/Tiempo
- Pero considerando que Conocimiento es = Poder, tenemos que:
Conocimiento es = Trabajo/Tiempo
- Y como Tiempo es = Dinero, tenemos que:
Conocimiento es = Trabajo /Dinero
Ahora, si en ésta ecuación, despejamos la variable "Dinero"
obtenemos que:
- Dinero es = Trabajo/Conocimiento
- Así se demuestra que, cuando Conocimiento se aproxima a cero (0),
el dinero tiende al infinito, independientemente de la cantidad de
trabajo realizado.
Con lo que queda demostrado que:
CUANTO MENOS SEPAS; MAS GANARAS
Nota: Si no has entendido la demostración de este teorema, no
te preocupes, seguramente estarás gozando de un jugoso sueldo.
i així va el món.
Ja de pas us recomano que us passegeu per la web d'en Dilbert i us llegiu es seves tires. Totalment genials.
Aquesta en concret al Molina li farà molta gràcia, jeje.
Tothom té o ha tingut algún cop a la seva vida algún ninotet que l'ha acompanyat a la seva habitació, al seu lloc de treball o a l'habitació del ordinador (en el cas que no tinguis l'ordinador a la teva habitació, com és el meu cas).
I aquests són els 2 nous companys que tinc, directes desde Japó, que em va regalar l'Odile.
Vigilaràn que no em passi res i si apareix algun Godzilla o algun altre monstre gegant per la meva habitació ells em defensaràn. Un és el conegudíssim ULTRAMAN! La va encertar tant portant-me'l! jeje i el de l'esquerra és l'Eviltiga, un personatge dels dolents, però com que està sota les meves ordres.. ^_^
Toma post friki..
Avui no estic massa per escriure o sigui que copio i enganxo via leCoolMagazine.
Els he descobert fa poquet i m'han agradat bastant. Almenys es mereixen una bona escoltada.
The Editors
Todos los conciertos en Inglaterra: SOLD OUT. Y también en París y también en Amsterdam. Tenemos suerte que aquí en super-Barcelona nos toca un martes y que nuestra gente es muy perra para salir... Así podremos ver a Editors muy de cerquita, nada más para llenar el mundo de envidia (sana, of course). Nunca me gustó comparar grupos, pero como me gustan mucho los dos, os digo ya sin cortarme... Me gusta pensar en los Editors como si Bloc Party fuera más siniestrillo. Son comos los chicos sentados en el fondo de la clase, que no molestan a nadie y dibujan esqueletos en la mesa y se saben todo lo de biología. Ellos intentaron aparcar en el universo indie pero su música les catapultó a las listas. Qué listos.
Vale, per complir el cupo de trendy afegeixo com a grups d'ara modernosos i (oh!) tots d'anglaterra que s'han d'escoltar un cop (no us dic que més. Ho deixo a critèri vostre.. em sembla que em faré un recopilatòri amb els temes que valen la pena de cada un) i que no han tingut ressenya pròpia. I són: Test Icicles, The killers, Bloc Party i Whomadewho, encara que aquests últims no sé si són anglesos però és igual.
Em sembla que enacara no he parlat de cine al blog. Ja és hora de canviar-ho. L'altre dia vaig veure aquesta pel·lícula d'en Wes Anderson (The Royal Tennenbaums, La academia Rushmore).
The Life Aquatic With Steve Zissou comença quan el oceanògraf (a lo Custeau) Steve Zissou (Bill Murray en estat de gràcia després de la seva recuperació a Lost in Translation i perquè no dir-ho un dels meus actors prefes després de fer els Caçafantasmes i Atrapat en el temps), enmig del rodatge del seu últim documental, perd el seu millor amic a mans d'una bèstia encara mai vista: el tiburó-jaguar. NIngú s'el creu ja que la seva carrera està en hores baixes, però ell s'encaparra en fer-se a la mar amb la seva tripulació, trobar l'animal i dinamitarlo a la memòria del seu amic. Tot això acompanyat de la seva musa (Angelica Huston), una periodista (Cate Blanchett) i un home que potser és fill seu (Owen Wilson).
La peli té moments molt bons, l'humor de Wes Anderson a vegades és difícil però a mi m'agrada i juntament amb l'estil d'en Bill Murray trobo que fa una combinació prou bona. Un altre dels detalls de la peli és la direcció artística, tot molt currat, fins i tot les animacions imaginatives de tot el fons marí, inventat, en stop motion d'en Henry Selick, el de Pesadilla antes de navidad. De fet tot està molt bé, els actors secundaris ho broden, per exemple Willem Dafoe, o Seu Jorge que ens acompanya tota la peli tocant versions de David Bowie a ritme de Bossa Nova.
I és aqui on canviem de tema i començo a parlar de la Banda Sonora, imprescindible. Tots els temes molt ben trobats i molt ben escollits. Les versions en bossa nova són genials i enganxen perfectament amb el film. També hi ha cançons del Iggy and the stooges, del David Bowie originals, Devo, fins i tot un Paco de Lucía i les expressament creades per a l'ocasió que tampoc tenen pèrdua.
TRAILER
Apa, ja tenen un cap de setmana ocupat.
Entre tan post friki ja tocava un de cultureta. Aqui teniu (via Llámame Lola) el curt català que ha guanyat el premi a millor curt internacional al festival de cine indie de Sundance: La Ruta Natural.
trigarà un ratet, dura 10m 46s
Si en voleu veure més:
CLIC
Després d'assabentar-me que els d'absolut canviaven la seva campanya de publicitat "Absolut >escrigui aqui el que vulgui<" què més que fer un repàs a moltes de les seves campanyes.
ABSOLUT ADs
El meu bro m'ha passat un link a un blog on uns nois de Barna es dediquen a posar reviews de restaurants Japonesos amb preus, fotos dels tickets, cartes, etc. Està realment bé per saber de primera mà quins són els millors a triar. I us ho dic jo que sempre que puc (que és poc) m'agrada anar a menjar japonès i si a sobre puc anar mig recomanat, doncs millor que millor.
golomon
i continuant amb el tema oriental, us recordo que demà torna un concurs mític (fa temps, de diumenges pel matí a telecinco) que ens alegrarà les ressaques, com comenten aquell parell d'a la fàbrica. El faràn a Cuatro pels voltants de quarts de tres.
TAKESHI'S CASTLE a.k.a HUMOR AMARILLO!
Per què si, per què em ve de gust, per què em mola l'atrezzo, perquè la cançó és collonuda, perquè tothom sap cantar la tornada, per què la posarem a la pròxima sessió (estigueu atents a les seves pantalles) i perquè a la vida tothom hauria de tenir una guitarra de llum!
I WAS MADE FOR LOVING YOU BABY!!
YOU WAS MADE FOR LOVING ME
AND I CAN'T GET ENOUGH OF YOU BABY!!
CAN YOU GET ENOUGH OF MEEEE?
només diré que:
- quins videos feien abans!
- i quin estilazo, quins moviments sensuals de la cyndi!!
- em sembla que m'agrada més aquesta versió
Ja està. M'he proposat posar un petardo-post al mes. Cosa que no compliré.
i us direu.. aquest post em sona (si sou dels primers en llegir aqeust blog). I teniu raó, ja que en l'època que vivim què millor que el copy&paste no? Tot per dir-vos que aquests senyors tornen al març i aquest cop no m'els penso perdre!!!
-------------------------------------- START PASTED INFO-------------
Divendres 4 de Novembre
Sala Razz 1:00 pm
Soulwax presents Radio Soulwax!
copio i enganxo de simbenia:
"Soulwax, el alter ego musical de los famosos 2 Many DJs, presentarán el próximo 4 de noviembre en la sala Razzmatazz su último trabajo discográfico titulado Nite Versions. Después de triunfar tanto entre la crítica como entre el público con su tercer álbum de estudio, Any Minute Now, el grupo decidió darle una vuelta de tuerca y publicar un álbum con nuevas versiones de casi todos los temas, bajo el título de Nite Versions. De hecho, el trabajo está concebido como una sesión completa, con todos los temas entrelazados y con alguna sorpresa incluída:: en el fondo, 2 Many DJs remezclando (hasta cierto punto) a Soulwax.
A diferencia del último concierto que ofrecieron el año pasado*, en esta ocasión la noche en el Razz Club se plantea de manera diferente. Para empezar, Radio Soulwax presents Soulwax, es decir, una recreación de la sesión recogida en el álbum Nite Versions pero en directo y con las pertinentes sorpresas. A continuación, sesión clásica de 2 Many DJs (atención:: últimamente vienen abriendo con Franz Ferdinand y acabando con AC/DC) más un invitado especial todavía sin revelar."
*al qual vaig anar i m'ho vaig passar teta i això que no havia escoltat cap cançó del nou disc.
Rellegint i buscant acabo de saber que a la gira anglesa els soulwax anaven acompanyats de VITALIC! com a artista convidat especial. Si és el que ve al concert podem pronosticar que serà una nit rodona. Sempre es pot demanar més però.. ehem.
soulwax web
soulwax nite versions web
2 many dj's web
razz info
ai, ja en tinc ganes. xD
El molina i jo hi nem. Ja ho sabeu!!
-------------------------------------- END PASTED INFO-------------
i aqui el link actualitzat de l'evento: pínchame
I què millor que dur-me la contrària per variar.
Aqui teniu un recull de videos que no passaràn a la posteritat però què coi.. n'hi han de mítics i de mítiques cançons. Algunes són directes de shows de la televisió russa. No em digueu que el còctel no ha de ser bizarre.
A disfrutar, o no, la vista!
Disco 80 a la russia style
No us perdeu el de Funky Town.. per l'amor de Déu!!!!
Aquest post és de semi-disculpa pels fans afèrrims que segueixen quasi diariament aquest intent de blog guai.
El cas és que estic bastant liadíssim a la feina (sí, tinc feina, no molt legal però ves..) i és a Tarragona. Em llevo d'hora, vaig a dormir tard i per lo tant quan arribo a casa no tinc esma per fer re de profit si no és que m'haig de fotre a acabar curros que m'enduc a casa (cosa normal en aquesta feina, no sé perquè).
Bé, cal dir també que aquest cap de setmana desaparèixo. Nem a Torralba enmig del no res i a l'espanya profunda a gravar un curt/videoclip. Ja que estem posats en temes laborals cal dir que també estic treballant en un documusical dels gira20 dels Pets. El dilluns (o en dies veniders) mireu l'infoK, potser hi surt el meu rostre, juju.
Tot això provoca que no posi re mínimament interessant ultimament, si mai ho he fet, ja que no tinc massa temps per navegar per les 1000 i una webs que normalment visitava. I fins dilluns espereu-vos a que actualitzi.. si sobrevisc.
Si haguéssim tingut això a l'època del treballets pel cole otro gallo cantaria!
Si afegiu a la vostra llista de direccions del messenger aquesta direcció: encarta@conversagent.com, tindreu un colega sabelotodo que us respondrà mil i una preguntes. Això si, en anglès.
Ho he provat i m'ha fet por.. el Hal no està tan lluny..
Quedes un dijous per la tarda en muntar una mini-festeta pels colegues a casa teva. Fa mandra sortir avui pels carrers ja que fa un fred que pela i vols que l'ocasió sigui algo especial sense caure en els tòpics de sempre. No saps què fer, en principi ja venen tots sopats i només estarem a casa per beure algo gratuïtament (per ells és clar), fumar un que altre petardo i riure una estona amb les 4 bajenades que ens expliquem o mirant algun programa de la tele graciós.
Obres l'armari i trobes la coctelera que el teu germà et va regalar l'any passat amb tota la intenció del món: poguer beure algun que altre combinat en totes i cada una de les visites que ens faria durant l'estiu. Tens una idea. Nit de glamur i alcohol. Nit de còctels.
Obres el rebost i veus l'ampolla quasi plena de cachaça, le de ginebra mig buida però la de recanvi per encetar i la de vodka que em vaig agenciar vilment en la última festa que vam organitzar quasi plena. Baixes al super, compres 4 llimes, unes quantes tòniques, algun que altre suc de fruita i gel. Fas una trucadeta i comentes que entre uns quants s'agenciin una ampolla de whiskey, que de lo demés ja en disposes al rebost. Dit i fet.
Ja has sopat i X arriba molt d'hora a la cita, s'avorria a casa i abans d'apalancar-se ha decidit venir a donar un cop de mà. Començem a xerrar i ens ve de gust encetar la nit. Una mica de llima, ginebra i tònica i ja tenim un Tom Collins casolà preparat per cadascú. Mentalment repassem els que sabem fer i ens trobem que no sortim del mojito, la caipirinha, el tom collins, el vodka fresh i aquell que ens vam inventar un dia i que no ens recordem del nom que li vam posar. Sort que fa uns dies el meu germà em va enviar un mail amb una web plena de receptes per a còctels, imprimeixo 5 o 6 receptes que trobo interessants. Tothom va arribant i la nit es va animant. Cadascú es va fent el què mes li fa gràcia dins dels limits dels ingredients adquirits i tothom coincideix en què un còctel té més bon gust quan ets tu qui t'el prepares. De cop sents una mica de música de fons, ja t'estan tocant l'ordinador un altre cop però et dóna igual, faltava alguna cosa i ara ja no.
Es fan les 2, les 3 i algú comença a desfilar. Demà hi ha gent que treballa però a tu això et dóna igual. Ens quedem 3 o 4 fins que les forces diuen prou. Tothom s'ho ha passat bé i anirem a dormir satisfets. Demà pel matí ja recolliré el desordre.
Uns vj's londinencs diuen que no volen que els hi diguin així en el seu ultim treball (we are not vj's), però què hi farem veient el què fan hem dir que és el que són. Dient això no els hi trec mèrit. El què fan és relament impressionant: imagineu-vos que esteu a una sessió dels 2 many dj's a lo bootleg style (rollo l'album que van treure) i a sobre els visuals que esteu veient per les pantalles són els videos de les cançons que sónen també remesclats. Fins aqui tot està de puta mare. La única pega que hi veig és que treballen sobre feina que ha fet altra gent i no sobre peces seves i això li fa perdre un punt de coherència en el "conjunt".
Ja us en podeu fer una idea.. i sinó baixeu-vos aquest video. Són 280 MB i tindreu una sessió que no està gens malament + els videos remesclats. Aqui teniu unes escenes de KillBill1 remesclades
(no us creieu que tot el rato és així.. hi han frames molt cutres)
via Llámame Lola
Llista dels 50 millors videos feta per un blogger, és a dir, totalment subjectiva i personal cosa que no vol dir que no sigui interessant o que estigui mal feta. De fet no està gens malament.
top 50 videos
technotronic al razz
aquesta gent venen el 27 de gener.
Què! algú s'apunta? xD
poompopdejeeempompirop!
No tinc critèri. Sóc persona fàcilment influenciable per ments perverses. Tant és així que m'he convertit en una mena d'esponja de cultura, o digues-li com vulguis, constant i sense cap mena de prejudici.
Vale, després d'aquest inici de post sense cap mena de sentit us passo uns links en què perdre el temps una bona estona i riure un bon rato, ja sigui abans d'acabar aquest any 2005 o durant la ressaca del inici del 2006.
L' hora chanante, GAÑAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN!
Testimonios. Hoy: Björk (cliceu a la img pa que arranque)
i uns arxius amb més videos chanantes:
chanante01
chanante02
apa,
BONA ENTRADA D'ANY!!!
Via un post púbic
Ja sé que ho hauriem de posar a l'altra "web", però em fa mandra, o sigui que..
02
Paygroup - Overflow (optimo rmx)
Adam Freeland - We want your soul (Infusion rmx)
Dave Clarke - She'd in parties
The Rapture - Sister savior (DFA dub)
Fannypack - Cameltoe
Ginger Ale - Happy house (Dexter rmx)
Fischerspooner - Emerge (Naughtys Cheifrocker rmx)
Kylie Minogue vs New Order - Can't get Blue monday out of my head
Moloko - Sing it back (Matthew Herbert's tasteful dub mix)
Playgroup - Behind the wheel (dj kicks rmx)
Blur vs Madison Avenue - Don't call me song 2(Freelance Hellraiser)
04
KIKO - Come On Up
Samantha Fu - Theme from 'Discoteque'
New Order - Blue Monday
Playgroup - Behind The Wheel (dj kicks rmx)
!!! - Pardon My Frredom
Blondie - Heart of glass (clubbing 23 mix)
Soulwax - Ny Excuse
Jeanette - Por que te vas?
06
Booka Shade - Mandarine Girl
Juliet - avalon (Jacques Lucont remix)
Nathan Fake - The sky was pink
Sweet Light - abusator
Vitalic - Poney Part 01
State - 'Cubik' [Soulwax Renominator Mix]
The knife - Pass this on
Terranova - Get it on
Thee Jamie Starr Scenario - Welcome 2 thee lite
Tiga - Louder than a bomb
Prodigy - Out of space (Audio Bullys remix)
RUPTURA!
Doncs si, em dol dir-vos això, pero recentment he perdut contacte amb el Molina. La pilota s'anava fent gran i ell no aportava res de nou en els últims cops que hem actuat, a part d'alguns piques interns que hi havien hagut ultimament.
Així doncs hem pres la desició de trencar el grup i a partir d'ara la nostra trajectòria artística serà individual.
ja sé que sóc patilleru reutilitzant una de les xapes que vaig fer.. però ves.. què hi farem!
Sigueu feliços i no bebeu massa!
rai.
Per cert, us passo algunes felicitacions que m'han agradat:
calendari d'advent
que bonic és l'amor
happy holidays
La Martona ens passa un link d'aquells en què hi estariem navegant, almenys jo, hores i hores mirant com varien les percepcions d'una obra segons la regió on és interpretada. En aquest cas les portades de cada una de les obres de ciència-ficció de Philip K. Dick.
covers
Qui no es compraria un llibre amb aquesta portada???
m'ha sorprès gratament la versió catalana de els androides somien xais elèctrics?
Andy Rosen:
I was a rock photographer working in London 1976-1984. This is my private collection. These pics have been stored since the Punk Days. This is the first time they can be seen in 25 years.
The Clash, Sex pistols, Duran Duran, Bauhaus..
Galeria a Flickr
58 fotos en total.
Robo vilment i amb premeditació de simbenia aquesta notícia que almenys per mi la trobo realment motivadora tant pel cantó de Joy Division com pel de Anton Corbijn (fotògraf de depeche mode i de mil artistes que segur us sonaràn, realitzador de videoclips, etc..).
La conmemoración del 25º aniversario de la muerte de Ian Curtis, cantante y fundador de Joy Division, ha dado mucho que pensar a los componentes de New Order, el grupo formado por los tres miembros restantes del grupo de Factory Records. Después de ofrecer un concierto en el que tocaron exclusivamente temas de JD en el homenaje al DJ de la BBC John Peel, el grupo se ha planteado seriamente retomar el nombre de su antigua formación y llevar a cabo una serie de actuaciones con temas exclusivamente de Joy Division.
Parte de esta iniciativa viene de la colaboración que el grupo hará en la película Control de Anton Corbijn. El afamado director y artista empezará a principios de 2006 a trabajar en la biografía de Ian Curtis. Fue él el que les pidió a New Order que se encargaran de la banda sonora del film. En principio se utilizarán canciones originales del grupo y también composiciones nuevas que, en palabras del bajista Peter Hook, retomarán el estilo de JD. Será la primera vez que el grupo participe activamente en una banda sonora y, para la ocasión, cada tema se mostrará como un video-clip integrado dentro de la película, como ya realizó en su momento el propio Corbijn con el tema Atmosphere.
Habrá que esperar a los próximos meses para ver si fragua el regreso de Joy Division a cargo de los tres componentes restantes, Bernard Sumner, Peter Hook y Stephen Morris.
Ahir vaig quedar amb l'Edu, el Mario, la Sandra i la Lídia a Barna per anar de bailoteo i de pas veure'ns les cares que feia mesos que no sabiem massa els uns dels altres. AL final vam acabar el trio calavera (edu, lidia i jo) al razz per, inicialment, anar a veure el sr Dave Clarke i quina va ser la sorpresa que al entrar al Lolita ens trobem que en moments començarà el directe de la cantant noruega Annie. Ja no ens vam moure d'allà. Si no la coneixeu és aquesta:
Fa pop ballable (avui en sentireu una que altra cançó). Hits com Heartbeat, Chewing Gum o Come together van sonar amb una veu supersensual.. [sospir].
Sí, està superbona, la vam acollir a crits de jamona! seguint els nostres instints més primaris, ens va dedicar un parell de miraditas, disimulos, tonteos i sonrisitas, i ens va alegrar la nit amb un directe ben animadillo. També cal dir que el teclista i/o productor era un showman de cuidado a lo rocabili style.. incredibol.
web de l'annie:
anniemusic
Gràcies a Ramoncé descobreixo una peça inèdita que els Misfits no van poguer editar abans de que es disolguéssin, però que el cantant i ànima Glenn Danzig sí que ho va fer en el seu seguent grup. Es rumorejava que s'havia gravat la peça per intentar convènçer a el cantant dels The Damned per fer les guest vocals i sí, existia però mai es va editar.
Es nota la falta de producció però el rollo "demo" que té mola.
The Misfits - Archangel (demo)
I got something to saaaaaaaay!
I killed your baby today And
it doesn't matter much to me
As long as it's deaaaaaad!
Notícia original aqui.
be patients.. video-flyer (4.8MB)
Doncs sí, el 6 de Novembre de l'any passat debutavem al pub Zè! i per celebrar-ho posem online una nova sessió en MP3 dels 2shifted de ni més ni menys que 51 minuts! ole! i a sobre ho anunciem en video! que modernosos..
A més aquesta setmana estarem a la Moderna o sigui que ja ho sabeu.. tots ben mudadets i padentro!
escolta l'Elektrotest06
Atentament,
2Shifted
Aquest disc no és nou. Però si que és un dels que m'agraden més, per no dir el que més i desmerèixer d'altres. M'enganxa de cap a peus, de principi a fi, desde el primer beat fins a l'últim, desde la primera melodia a la última.
I fa molt de temps em vaig trobar navegant una crítica al disc, bé, una mena de relat que l'explica perfectament.
Música para desayunar crêpes después de una rumba
Llegan a tu casa, apenas pueden subir las escaleras hasta la puerta. Una vez allí, descansas dos segundos para sacar las llaves del bolsillo y equivocarte un par de veces antes de abrir la puerta. Ella está recostada de la pared y sonríe cuando la ves. Al entrar, un ruido vacío, el mismo que permanece uno o dos días después de cada vez que bailas muy cerca de las cornetas, no te deja apreciar el silencio de la mañana. Te sientas en el sillón y dejas que la chaqueta caiga al suelo, igual habrá que lavarla. Reposas el cuello e ignoras que tu espalda está demasiado doblada, eso no importa ahora. Ella se acuesta y su cabeza reposa sobre tu pierna. Dormirías, dormirían, pero hay algo que no pueden ignorar: tienen hambre.
Hace poco viven juntos, así que aún quieres impresionarla preparándole el desayuno. No hay pan. Verificas que tienes todo lo que necesitas mientras ella intrigada te observa desde su reposo. La ves con dulzura y le preguntas si quiere unas crêpes con nutella y ella sonríe. Sólo falta algo: un poco de música. Quizás esa sea la elección más importante del día, la música que acompañará ese momento tan voluptuoso.
Tiene que entrar poco a poco en el ambiente, inadvertida hasta que es inevitable. Y luego, evitar el protagonismo sin perder tu atención.
Te paras frente a la pila de discos y casi al tope esta la carátula kitsch del Moon Safari de Air. No dudas.
La femme d´argent sutilmente va invadiendo la sala, que es a la vez la cocina de tu estudio, en un susurro de lluvia y percusión. Ella cierra los ojos y juega con sus rulos. Enciendes el fuego y buscas las cosas que necesitas con el cuidado de nunca arrojar la puerta de las gavetas. Tener tanto cuidado se recompensa con la paz que refleja el óleo de una mujer que reposa sobre el sofá. La sartén se posa tan suavemente que parece flotar sobre las llamas. Entonces te das cuenta de que acertaste, porque empiezas a oir el bajo y los destellos del teclado y el moog.
“Moon Safari es un disco sutil e impredecible”, eso es lo que piensas cuando Sexy boy anima el aire casi sin quererlo. Ella mueve un poco la cabeza de un lado al otro y empiezas a vaciar la mezcla, sincronizando cada acto con un instrumento y fingiendo que conoces la letra moviendo los labios y dejando que las voces transformadas de Nicolas Godin y Jean-Benoît Dunckel hagan el trabajo. All I need endulza el aire cuando la voz de una mujer canta un poema que se enreda con una guitarra acústica. Lo electrónico comienza a adquirir un matiz de base. Comienza a perderse, a carecer de definición. Deja de pertenecer a un género para convertirse en música.
Kelly, watch the stars! es un tema naîve. Un regreso a esa música que oía mamá en el carro. Todo el disco es revisitar una inocencia: alguien dijo que lo original suele ser producto de la mala memoria. Air utiliza en el Moon Safari esa memoria y la reinventa en el código de los tardíos años noventa. De una manera que aún hoy suena a descubrimiento.
Sirves las crêpes, le das de comer en la boca, sonríen (si vieras una escena así, te parecería patética) y el disco está allí, acompañando lo cursi sin estorbar su camino.
A ratos notas el arreglo creciente de cuerdas de Talisman, la voz codificada de Remember (rodeada del misterio que aporta lo que parece ser un theremin), la voz dulcísima que regresa en You make it easy, el aire hollywoodense de Ce matin la, el aire de lullaby de New star in the sky y la despedida casi mística con Le voyage de Penelope y te parece que forman un conjunto imprescindible.
El desayuno termina. Algún ave canta a lo lejos y el alba heriría tus ojos. La miras y en un acuerdo van a la cama, pues ya han descansado.
[sospir]
El diumenge s'inaugura la primera exposició d'en Robert, Mick para los amigos.
Aquest xavalin és un grafitero de cuidado. Forma (o formava..) part dels The Demens (TDM) a Barna i dels Pornostars a la resta de les Espanyes i Europa.
Doncs això, molta sort amb la expo!
I per altra banda i de retruc els 2shifted estarem ambientant el moment amb les nostres cançonetes. També hi haurà el breaker C4 que ballarà un ratillo.
Que guay, que guay una tarda ben moderna jaja.
FLYER
Què farem durant el pont? Què puc fer per no aburrir-me?
Dale.
exercise your music muscle, THE VIDEO
En aquest cas has d'endevinar les cançons representades, n'hi han menys i són més complicades de endevinar o sigui que la emoció està servida.
Trobi cançons com ara: Dancing Queen
Un, dos, tres responda otra vez
01. ABBA - Dancing Queen.
02. The Eagles - Hotel California
03. Prince - Purple Rain
04. Eric Clapton - Tears in heaven
05. The Police - Message in a bottle
06. The white stripes - 7 nation army
07. Queen - We are the champions
08. Pink Floyd - The wall
09. Ottis Redding - Sitting on the dock of the bay
10. Coldplay - Parachutes
11. UB40 - Magic carpet
12. The Buggles - Video killed the radio star
13. Sex Pistols - God save the queen
14. Rolling Stones - Paint it black
15. Bob Marley - I shot the sheriff
16. Elvis Presley - Blue suede shoes
17. Billy Joel - Piano man
18. i...
No trigueu massa que m'en sé 2 o 3 més i les acabaré posant per no saber aguantar-me. :P
La Mai m'ha passat un link d'un xaval que fa peliculetes en flash. N'hi han que han anat a festivals, un l'ha fet amb el Vigalondo aquell, un altre ha sortit per la tele i d'altres no cal que us els mireu, però jo us recomano el de Un dia con Amenábar, Homenaje a Catalunya i Contar ovejas.
Querido Antonio
Es de cuatrosfera (canal cuatroº) van entrevistar el geni de l'electrònica Matthew Herbert, amb alter egos com Herbert, Dr. Rockit o Radioboy. És curteta i bastant per sobre però interessant de veure.
Aquest home és dels pocs que m'ha fet disfrutar la música electrònica, tant en la vessant dance de ritmes trencats però enganxosos amb discos com Let's all make Mistakes, Around the House, Bodily functions (que gran The Audition) o remixos com el de Moloko del Sing it back i també en la seva part més experimental ja sigui en la seva creuada juntament am músics d'orquestra o els mechanical of destruction. Del "Plat du Jour" no en puc dir res perquè encara no l'he escoltat però estic segur que no em deixarà indiferent.
video
la seva web
aqui teniu un disc free i antiglobalitzador:
The Mecanics of Destruction
i el seu últim projecte
Plat du Jour en què feia servir sorolls i olors de menjars per crear música.
I és que encara recordo la sessió que es va marcar en la presentació del Sònar 2003 al Mond. No em direu que això no té mèrit.
Virgin ens repta!
Quants grups podeu trobar en aquesta imatge? n'hi han 76..
per favor quin viciu, que jo tinc feina!
PLAY!
Els anem posant a comments i jo aniré actualitzant la llista ok?
N'hi han de molt evidents i d'altres que quan els trobes flipes.
Jo em quedo molt curt.. quin poc bagatge musical que tinc.
Començo amb un i així ho anem fent entre tots!
(edito: en poso uns quants més eh..)
01. Sex Pistols
02. Pet Shop Boys
03. The Rolling Stones
04. Alice in Chains
05. Queen
06. The Eagles
07. Smashing pumkins
08. Scisor sisters
09. Bee gee's
10. Gorilaz
11. Led zeppelin
12. Blind melon
13. Guns & roses
14. The Police
15. The postal service
16. Garbage
17. 50 cent
18. Madonna o The Monalisas
19. The Beach boys
20. Lemonheads
21. Spoon
22. White Zombie
23. Prince
24. Dinosaur JR
25. Nine Inch Nails
26. Matchbox Twenty
27. Cornershop
28. Dead Kennedy's
29. Red Hot Chili Peppers
30. Blur
31. The B-52
32. Crowded House
33. 50 Cent
34. Hole
35. Jewel
36. Cinderella
37. Black Flag
38. The cars
39. White Snake
40. Green Day
41. Kiss
42. The Birds o The Black Crows
43. U2
44. The Doors
45. Iron Maiden
46. Manic Street Preachers
47. Deep Purple
48. Television
49. The Scorpions
50. Blondie
51. Jane's Addiction
52. Cowboy Junkies
53. The White Stripes
54. Radiohead
55. Black Picked Fence o The Carpenters o Men at Work
56. The Eels
57. Eminem
58. Korn
59. The Cranberries
60. Cypress Hill
61. Talking Heads
62. !!!
63. Cake
64. The Roots o Plantlife
65. Seal
66. Bent
67. Goldie Lookin Chain
68. i..
Podria posar The Streets, The shadows, The Pavement, The Monkeys, etc.. però voleu dir que no és molt patillero? jeje
Gràcies al web Archive.org que es dedica a recopilar en format digital tot allò que li passa pel davant, ja siguin videos, webs, llibres, música, etc.. podem revisar i adquirir (ja no hi han drets que els retinguin en estanteries morts de fàstic) a molta qualitat documents molt importants en qualsevol dels assumptes que et puguin passar pel cap.
Aquest és el cas de la sèrie animada mítica d'en Superman de Max Fleischer en Technicolor que en Karra ens recorda que ja la podem disfrutar de nou i gratis.
Quins records.
Superman a GoGo
Uala uala uala quins videos, quins bailoteos!! Són unes gravacions del mític programa Soultrain.
Qui s'apunta a fer algo semblant algun dia a La Moderna?
video1
video2
via Bello Púbico
... a l'EGB quan tocava fer els tallers de manualitats, pintaycolorea, pegamento amunt i avall i bàsicament fer alguna cosa de profit per no haver d'acabar la setmana pensant que no havíem fet res d'interessant (sent bastant extremista).
I per què aquesta reflexió?
Doncs perquè he trobat una web amb uns retallables força xulos i modernos per, el dia que em decidèixi a comprar tinta per la impressora, entretenir-me i muntar-los.
via A Best Truth
Ja ho sabeu, divendres 11 a dos quarts de dotze de la nit aquests 2 impresentables que som (per dir algo) tornem a estar a la cabina de La Moderna. Avisaos quedais!
Recordo que aqui dalt, a la dreta, sota on posa "xerinola" hi han les nostres sessions, tests, i remixs per si ho voleu escoltar qui no ho hagi fet encara. ;)
Estava zappingejant (permeteu-me la paraula) entre el Bonafuente i un nou programa de la tele cuatroº "Cuatrosfera" ja que emeten la sèrie d'animació de Ghost in the Shell: stand alone complex. I de sobte, mentres espero la sèrie fan una mena de reportatges sobre el patatuning i quina és la sorpresa quan els presentadors que dónen pas als reportatges són els THE MOVIDAS!!! ojoscomoplatos.
No van cantar el "¿Dónde vas maikel nait?". Llàstima, i això que anava al pelo. A més se'ls hi notava que la tele no és lo seu xD.. però bé.. em van posar un somriure a la boca el Leroy Siko, el Nicki de Covent Garden i el Kike Yemas. És lo que té la mala fama.
No fa falta que digui res.
Només mireu-lo.
el Pere em comenta que no va. L'han canviat de lloc ja que han tingut molt de tràfic. Podeu mirar-lo aqui:
An Eye For Annai
També tenen una altra història aqui.
De fet passeu-vos per tota la web que tenen unes il·lustracions genials.
Bocabadat desde A Best Truth
còpio i enganxo de djcam:
Sembla ser que ahir de matinada, quan Sa Eminència Agustín García-Gasco (arquebisbe pre-conciliar de València i un dels més grans cavernícoles del país), eixia de fer els maitines en el conegut after Ave Nox, es topetà de morros amb un cartell del festival Observatori, que s'inicia avui a la ciutat del Túria. Imbuit de santíssima còlera i esquinçant-se les sotanes, li faltà temps per telefonar a la Generalitat Valenciana (patrocinadora de l'event) i posar-los a caldo per la blasfèmia. En conseqüència, Concha Gómez (secretària autonòmica de Cultura) i Paula Sánchez de León (secretària de Comunicació) es cagaren en les bragues, passaren d'assitir -com estava previst- a la roda de premsa convocada pel festival i emitiren un comunicat prohibint el cartell esmentat i instant a retirar tots els elements que inclogueren aqueixa il·lustració: catàlegs, cartells, flyers, samarretes, etc. etc. Desgraciadament, els organitzadors del festival, preocupats per salvar la cartera, han acotat el cap davant dels designis de l'Aiatolà García-Gasco i fins i tot han modificat la seua web per apaivagar-lo. Terrible error que, de repetir-se, podria dur-los a cancelar l'actuació, per exemple, de Kenny "Dope" González, amb l'excusa que els seus temes tan calents poden incitar al fornici indiscriminat: perquè l'arquebisbe no se n'ha adonat, perquè si no... tot podria passar.
Sembla mentida que visquem a Europa, que estiguem en el segle XXI i que un govern laic i suposadament democràtic com és la Generalitat Valenciana tinga que anar posant en cul en pompa cada vegada que la carcúndia es tira un pet. Ja em diràs tu a mi si la cosa no té collons.
Ja ho diu tot ell.
Sembla mentida que passi això..
però perquè ens n'extranyem vivint en el país que vivim?
Vist a DMSTK
per cert, el festival Observatòri té molt bona pinta:
http://www.observatori.com/html05/
Fan a primera vista quan el vaig descobrir.
Aquest senyor suís forma part del genial estudi Büro Destruct
Galeria
