The Life Aquatic With Steve Zissou
Em sembla que enacara no he parlat de cine al blog. Ja és hora de canviar-ho. L'altre dia vaig veure aquesta pel·lícula d'en Wes Anderson (The Royal Tennenbaums, La academia Rushmore).
The Life Aquatic With Steve Zissou comença quan el oceanògraf (a lo Custeau) Steve Zissou (Bill Murray en estat de gràcia després de la seva recuperació a Lost in Translation i perquè no dir-ho un dels meus actors prefes després de fer els Caçafantasmes i Atrapat en el temps), enmig del rodatge del seu últim documental, perd el seu millor amic a mans d'una bèstia encara mai vista: el tiburó-jaguar. NIngú s'el creu ja que la seva carrera està en hores baixes, però ell s'encaparra en fer-se a la mar amb la seva tripulació, trobar l'animal i dinamitarlo a la memòria del seu amic. Tot això acompanyat de la seva musa (Angelica Huston), una periodista (Cate Blanchett) i un home que potser és fill seu (Owen Wilson).
La peli té moments molt bons, l'humor de Wes Anderson a vegades és difícil però a mi m'agrada i juntament amb l'estil d'en Bill Murray trobo que fa una combinació prou bona. Un altre dels detalls de la peli és la direcció artística, tot molt currat, fins i tot les animacions imaginatives de tot el fons marí, inventat, en stop motion d'en Henry Selick, el de Pesadilla antes de navidad. De fet tot està molt bé, els actors secundaris ho broden, per exemple Willem Dafoe, o Seu Jorge que ens acompanya tota la peli tocant versions de David Bowie a ritme de Bossa Nova.
I és aqui on canviem de tema i començo a parlar de la Banda Sonora, imprescindible. Tots els temes molt ben trobats i molt ben escollits. Les versions en bossa nova són genials i enganxen perfectament amb el film. També hi ha cançons del Iggy and the stooges, del David Bowie originals, Devo, fins i tot un Paco de Lucía i les expressament creades per a l'ocasió que tampoc tenen pèrdua.
TRAILER
Apa, ja tenen un cap de setmana ocupat.